Emili Teixidor, vida i obra

Emili Teixidor va néixer a Roda de Ter el desembre de 1933. Va estudiar dret, filosofia i lletres, periodisme i magisteri. En els primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l’escola unitària del poble amb qui va iniciar una estreta amistat. La seva vocació literària va sorgir d’un grup d’amics que es van a aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer.

En els primers anys de treball va fer de mestre a la comarca d’Osona i posteriorment va participar en la fundació de l’escola Patmos a Barcelona (1958). Va iniciar la producció literària a finals dels anys seixanta, en un moment en què existia un buit en la literatura infantil i juvenil. Els anys setanta va col·laborar assíduament a les revistes Oriflama, Cavall fort i Tretzevents, adreçades al públic infantil i juvenil.

L’any 1979 escriu la seva primera obra per a adults, el recull de narrativa breu Sic trànsit Glòria Swanson, guardonat amb el premi Crítica Serra d’Or. Continua la seva producció infantil i juvenil i l’any 1983 obté el premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya d’obra de creació per a públic juvenil per El príncep Alí. El segueixen títols tant populars com En Ranquet i el tresor (1986), Cada tigre té una jungla (1986) i El crim de la Hipotenusa (1988), entre d’altres. Aquest mateix any publica la primera novel·la per al públic adult, Retrat d’un assassí d’ocells, amb un vocabulari vigorós i exhuberant i un domini molt acurat de la tècnica narrativa, dos trets molt característics del seu estil.

Al mateix temps escriu una gran quantitat de guions per a la ràdio i la televisió, com ara El vicari d’Olot (1981), un llargmetratge dirigit per Ventura Pons, o les sèries televisives Què vol veure? (1982-84) i Dúplex per llogar (1984). També participa a diferents tertúlies radiofòniques i col·labora regularment en diverses revistes de pedagogia i als diaris Diari de Barcelona, Avui i El País.

A partir de la dècada de 1990 la seva obra es comença a publicar a l’estranger, amb obres traduïdes, a més a més del castellà, al francès, a l’italià i al portuguès. També comença a rebre el reconeixement de les institucions, amb quantitat de premis i honors que l’assenyalen com a un dels grans noms de la literatura catalana, com ara la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 1992, el premi Crítica Serra d’Or de literatura juvenil del 1995, per a la novel·la juvenil Cor de roure (1994), el “Premio Nacional del Ministerio de Cultura de literatura infantil y juvenil” de l’any 1997, per a l’obra infantil L’amiga més amiga de la formiga Piga (1996) i el premi Sant Jordi del 1999 per a la novel·la El llibre de les mosques (2000). També publica dos aclamats reculls d’articles de les seves intervencions radiofòniques, Les contraportades d’El Matí de Catalunya Ràdio (1996), i En veu alta: escrits per a la ràdio (1998).

L’any 2003 surt publicada la novel·la Pa negre, un gran èxit editorial que ràpidament passa a considerar-se una obra imprescindible dins el panorama literari català actual. Amb aquesta novel·la obté els premis Joan Crexells, Lletra d’Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada.

Tres anys més tard rep el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, i escriu la novel·la Laura Sants on torna als paisatges de Pa negre. El 2010 apareix la novel·la Els convidats, on recrea el clima opressiu de la postguerra en un entorn rural.

(Font: Institució de les Lletres Catalanes)