Drets d'autor i publicació digital

 

drets

 

 

 

Text elaborat per la Biblioteca de la Universitat de Vic amb la col·laboració de Josep Matas, advocat.

 

Drets d'autor

 

Publicació digital

  

 

Què és la propietat intel·lectual?
 
L'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual classifica les diferents facetes de la propietat intel·lectual en dues branques principals: d'una banda trobem els drets lligats a la propietat industrial (patents, marques, dissenys industrials i denominacions d'origen), i d'una altra el dret d'autor i els drets connexos.
 
A la legislació espanyola s'entén com a propietat intel·lectual només aquest segon vessant.
 
El dret d'autor es defineix com el conjunt de drets d'una persona natural sobre la seva obra de naturalesa literària, artística o científica; les persones jurídiques també poden ser titulars dels drets. La legislació vol que el treball de l’autor sigui sempre reconegut i afavoreix que pugui obtenir uns beneficis pel seu treball intel·lectual i per la seva aportació a la cultura o a la ciència, beneficis que es reconeixen durant un temps limitat.
 
Quines obres queden protegides per la propietat intel·lectual?
Les obres objecte de propietat intel·lectual són totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades en qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s'inventi en un futur.
 
Què no protegeix la propietat intel·lectual?
Les idees, la informació com a tal, les dades en brut, les teories matemàtiques, els algoritmes, i les disposicions legals o reglamentàries, les resolucions dels tribunals, així com els actes, acords, deliberacions i dictàmens dels organismes públics no queden protegits per la propietat intel·lectual.
 
El suport i l’obra
La propietat intel·lectual protegeix l’obra i no pas el suport en què s’incorpora. Adquirir un llibre, ser-ne el propietari, no et converteix en titular dels drets d'aquella obra.
 
Què són els drets d'autor?
Els drets d'autor són:
  • D'una banda, els drets morals, irrenunciables i inalienables, com el dret de reconeixement d'autoria i el dret d'integritat de l'obra, entre altres.
  • D'altra banda, els drets econòmics, transferibles i de durada limitada en el temps; bàsicament els drets d'explotació.

 

Qui és l'autor d'una obra?

L'autor és la persona natural que ha creat l’obra. El sol fet d’haver-la creat ja el fa mereixedor dels drets, sense necessitat de registrar-la. En alguns casos previstos per la llei les persones jurídiques poden tenir drets econòmics o d’explotació, especialment en el cas d’obres col·lectives, elaboració de bases de dades o creació de programes informàtics.
En les obres en col·laboració els drets pertanyen a tots els autors, però en les obres col·lectives els drets corresponen a la persona responsable de l'edició i la divulgació de l'obra, a no ser que les diferents persones intervinents ho acordessin de forma diferent.
 

Què s'entén per drets d'explotació?

L'autor té els drets d'explotació de la seva obra, de qualsevol forma i per qualsevol mitjà. Aquests drets inclouen la seva facultat d’autoritzar-ne la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació. Una obra no pot ser explotada sense la seva autorització, excepte en determinats casos previstos en la llei.

 

Què és el domini públic?

És la situació en què queden les obres literàries, artístiques o científiques quan venç el termini de protecció dels drets econòmics o d’explotació. Una obra que es troba en domini públic pot ser explotada lliurement, però n'hem de respectar l'autoria i la integritat.

 

Quan passen les obres a ser de domini públic?

Els terminis d’entrada en el domini públic varien en funció del tipus de creació. El principal termini de referència és el que afecta les obres de creació amb autor conegut, que passen a domini públic 80 anys després de la mort de l'autor (aquest termini és de referència per als autors morts abans de 1988). Els enregistraments musicals i les produccions audiovisuals passen a ser de domini públic 50 anys després de la seva realització. Les meres fotografies, o sigui les que no són pròpiament obres fotogràfiques, ho fan 25 anys a comptar també a partir de la seva realització.

 

És imprescindible registrar una obra al Registre de la Propietat Intel·lectual per tal que se'n reconeguin els drets d'autor?

No, perquè l'actual Llei de la Propietat Intel·lectual diu clarament que: “Es considera autor, llevat que hi hagi prova en contra, la persona que consta com a tal en l'obra, mitjançant el nom, la signatura o el signe que la identifiqui”. De manera que per tenir els drets i la protecció de la Llei n’hi ha prou amb la divulgació de l'obra.
El Registre és només un mitjà complementari, a utilitzar en determinats casos, per exemple quan un autor encara no ha decidit com o amb qui editarà la seva obra, però la vol presentar a diferents editorials o concursos. El Registre no atorga drets per ell mateix, però pot ser una ajuda per a l’autor en cas de conflicte.

 

Què és el copyright?

És la fórmula anglosaxona que es fa servir per designar únicament els drets d'explotació d'una obra, no els drets morals. Estrictament “copyright” significa dret de còpia. De fet aquest dret és considerat el bàsic, previ a qualsevol explotació, i d’aquí que s’hagi agafat com a identificador del conjunt de drets d’explotació. El símbol © associat a un nom indica la titularitat de drets d'explotació. La seva utilització no és obligatòria.
Normalment, encara que no necessàriament, el símbol © va seguit de l'expressió "tots els drets reservats". També es fa servir per recordar drets d’altres persones que han intervingut en la divulgació de l’obra, per exemple l’autor de la traducció, o l’editorial que publica el llibre.

 

Què és el copyleft?

És un moviment social i cultural alternatiu al sistema tradicional del copyright que defensa l'ús de llicències lliures per compartir i reutilitzar les obres de creació. Hi ha diferents tipus de llicències lliures segons l'àmbit (programari informàtic, obra científica, música, art, etc.). Inspirades en un esperit similar s’han desenvolupat i estès les llicències Creative Commons, d'origen nord-americà, però adaptades ja al nostre sistema. Existeixen encara altres models, per exemple les llicències Coloriuris.

 

Què són les llicències Creative Commons?

Són llicències públiques lliures que permeten regular els drets d'autor, de forma més matisada, a criteri del titular dels drets, i ofereixen així la possibilitat de desenvolupar noves vies de col·laboració. Pots consultar la pàgina de Creative Commons o Creative Commons España per a més informació sobre aspectes generals, en especial el sistema de llicències que permeten establir criteris sobre com s’autoritza l’explotació.
Actualment hi ha sis llicències principals, que són el resultat de combinar diferents criteris. Es representen gràficament per a una més fàcil comprensió.

  Llicències Creative Commons

  Reconeixement (by): aquesta condició apareix en totes les llicències i no pot ser exclosa perquè el reconeixement de l’autor (que n’aparegui el nom) és irrenunciable en qualsevol ús o acte d’explotació que es faci de l’obra. Aquesta llicència permet tots els usos i transformacions.
  Reconeixement (by) – Sense obres derivades (nd): aquesta llicència exclou la possibilitat de modificar l’obra (adaptar-la) per fer-ne una obra derivada.
  Reconeixement (by) - No comercial (nc): aquesta tercera llicència exclou la possibilitat d’utilitzar l’obra amb finalitats comercials.
  Reconeixement (by) - Sense obres derivades (nd) - No comercial (nc): amb aquesta combinació no es permet ni fer obres derivades ni usos comercials.
  Reconeixement (by) - Compartir igual (sa): aquesta cinquena llicència permet utilitzar una obra per a fer-ne una de nova, derivada, però obliga l’usuari a aplicar aquest mateix criteri, o sigui permetre noves obres derivades a partir de la seva.
  Reconeixement (by) - No comercial (nc) - Compartir igual (sa): permet utilitzar una obra amb les mateixes condicions que l’anterior llicència, però no permet usos comercials.

 

 

Quines normes regulen la propietat intel·lectual i els drets d'autor en entorns digitals?  

 

Les mateixes que regulen la propietat intel•lectual en general.
 

Quins aspectes es contemplen expressament per als entorns digitals en la legislació de la propietat intel·lectual?

Els més destacats són:

  • La digitalització com a reproducció.
  • La compensació per còpia privada a través del "cànon digital".
  • La publicació de continguts a internet, intranets o extranets com a acte de comunicació pública.

 

Què és digitalitzar i què es pot digitalitzar?

Digitalitzar és convertir continguts en sèries de bits i emmagatzemar-los en suports electrònics tangibles (CDR, DVD, USB, etc.) o intangibles (disc dur de l'ordinador, servidors). Un exemple de digitalització és l'escaneig de documents impresos.
Digitalitzar és fer una còpia d’un document, i per tant és una reproducció en el sentit de la Llei, i en conseqüència és un acte d'explotació que correspon autoritzar al titular dels drets, excepte en determinats casos expressament previstos per la normativa.

 

Què és el cànon digital?

Tècnicament es tracta d'una compensació per la còpia privada que la llei permet fer per a ús personal. La persona que ha accedit legalment a una obra la pot reproduir en un altre suport per al seu ús. Es considera que aquesta còpia, que és un avantatge per a l’usuari, ha de ser compensada d’alguna manera per al titular dels drets. Per aquest motiu s'estableix un gravamen sobre els dispositius que utilitzem en les reproduccions: equips, aparells i suports. La remuneració compensatòria existeix des de l'any 1987. La novetat consisteix en el fet que s'ha fet extensiva a l'àmbit digital.

 

Què vol dir Open Acces (OA) o Accés Obert?

És un moviment que promou un accés obert a la producció i documentació científica; promou la lliure divulgació del coneixement, és a dir, la lliure disponibilitat a internet d'obres divulgades de caràcter científic i aconseguir que qualsevol persona pugui consultar, descarregar, imprimir i distribuir obres senceres o fragments, així com altres fonts d'informació científica.

 

Puc publicar a la meva pàgina web o blog els meus articles de recerca?

 

Com a autor del treball pots fer-ho lliurement, i decidir en base a quina llicència vols que s’utilitzi. Pots reservar-te tots els drets o bé autoritzar determinats usos, o qualsevol ús, informant-ne a la mateixa pàgina. Et seran útils, en aquest sentit, les llicències Creative Commons que exliquem aquí.

 

Puc publicar a la meva pàgina web un article del qual sóc autor i que s'ha publicat en una revista?

Depèn de la cessió de drets que hagis acordat amb la revista on s'ha publicat l'article. Hi ha revistes que es reserven l’exclusiva de publicació dels articles, algunes vegades durant un temps determinat. Altres revistes demanen tenir els drets de forma no exclusiva, i en aquest cas pots, en paral·lel, publicar o difondre el treball per qualsevol altre mitjà, sense haver de respectar un termini. El projecte SHERPA-ROMEO recull els contractes de cessió de drets de la majoria de revistes científiques. Pots consultar també la versió en espanyol.
Per a les revistes espanyoles pots consultar DULCINEA.

 

Quant de temps tindré el dret d'explotació de la meva obra quan la publiqui?

Els drets d'explotació superen la vida de l'autor, i es mantenen fins a 70 anys després de la seva mort. Passat aquest període, l'obra passa a ser de domini públic.


Si difonc el meu treball pel meu compte he de posar-hi informació legal?

 

Sempre és recomanable indicar quins drets et vols reservar i quins no. Les persones que accedeixin i consultin el teu treball sabran així de quina forma, o fins a quin punt, el poden utilitzar. Pots explicar-ho en un text o bé fer servir alguna llicència estàndard, com ara les llicències Creative Commons que exliquem aquí.

 

Cal posar copyright?

El símbol del copyright © té com a finalitat identificar l'autor d'una obra. Aquesta menció reserva tots els drets a l'autor i serveix per informar d'això. És possible afegir un avís legal que adverteixi de les conseqüències de la utilització fraudulenta que es faci del material protegit. Ara bé, avui dia tenim alternatives a la reserva total de drets per part de l'autor. Podem decidir que no ens cal reservar tots el drets per a nosaltres i que autoritzem determinats usos, perquè d'aquesta manera fins i tot obtindrem més visibilitat i el treball serà més conegut i citat. Així, podríem prescindir de l'ús del símbol del copyright i publicar utilitzant les llicències Creative Commons, que s’identifiquen amb els símbols encapçalats per CC i la llegenda "alguns drets reservats".

 

Quins continguts puc allotjar al Campus Virtual?

El Campus Virtual de la UVic és una xarxa d'accés restringit. No obstant això, divulgar continguts per aquest mitjà té la consideració de "comunicació pública" a efectes de la Llei. Conseqüentment, quan es tracti de divulgar materials protegits pel dret d’autor, en principi es requerirà l'autorització del titular dels drets. A continuació detallem els principals usos que pots fer de material aliè: 

 

1. Materials que pots utilitzar i reproduir íntegrament sense autorització

  • Les disposicions legals o reglamentàries.
  • Les resolucions dels òrgans jurisdiccionals.
  • Els actes, acords, deliberacions i dictàmens dels organismes públics.
  • Materials llicenciats amb Creative Commons: les obres (íntegres) amb llicència Creative Commons es poden copiar, distribuir i comunicar públicament, citant sempre l'autor i els crèdits, i respectant les altres condicions que descriu la llicència CC.
  • Obres que són de domini públic 

 

2. Materials que pots utilitzar i reproduir fragmentàriament en base al dret de cita

 

Mitjançant el dret de cita pots incorporar fragments d'obres protegides als documents o materials que elaboris, sempre d'acord amb les condicions següents: 

  • Que es tracti d'obres prèviament divulgades (no inèdites).
  • Que indiquis la font i l'autor, excepte en els casos que això sigui impossible de saber.
  • Que ho facis amb finalitat de docència o de recerca.
  • Que la incorporació del fragment citat sigui per a la seva anàlisi o comentari.
  • Si es tracta d’obres d’art plàstiques (pintures, dibuixos, plànols, escultures...) o de fotografies, les pots incloure íntegrament, i no només un fragment.

 

3. Materials localitzats a internet

Tot i l'aparença de lliure ús de les obres divulgades per internet, en realitat només poden ser emprades en les condicions que estableixin els seus titulars. Cal, doncs, fer atenció a la informació relativa a drets de propietat intel·lectual que figuri a la pàgina en qüestió.

4. Informació extreta de bases de dades i recursos contractats per la biblioteca

Estan regulats per un contracte privat amb l'editor o proveïdor. Són llicències que contenen les condicions d'ús d'obligat compliment per a tots els usuaris.
Pots consultar la política d'ús dels editors per conèixer quins són els permisos de publicació a través del Servei d'Atenció de Consultes (SAC)

 

Com a docent, puc reproduir i donar als alumnes obres protegides sense incorporar-les a un treball o obra meva?

A més de la cita a què fem referència en el punt 2 de l’apartat anterior, la Llei autoritza a utilitzar petits fragments d’obres, o bé obres plàstiques i fotografies de forma íntegra, com a suport a la docència. En aquest cas no cal incorporar aquests materials a obres o treballs propis. Es poden utilitzar els materials que hagin de ser treballats, per exemple un text literari a comentar, una làmina a analitzar, un dibuix científic... La Llei exclou d’aquesta utilització els materials que figuren en llibres de text i en manuals universitaris.

 

Puc publicar la meva tesi doctoral a internet?

Sí, les tesis doctorals es publiquen en format digital a TDX si aquesta és la voluntat de la persona autora.
Si la tesi l'has llegida en una altra universitat catalana et podem ajudar a publicar-la també a TDX. Pots fer arribar la teva petició al Servei d'Atenció de Consultes (SAC)
Com publicar a TDX?

 

Què haig de fer si vull publicar a RECERCAT?

Si estàs interessat a publicar a RECERCAT un treball de recerca teu que no ha estat editat, per difondre'l i fer conèixer les teves aportacions, envia un missatge al Servei d'Atenció de Consultes (SAC) per determinar el procediment de publicació més adient.
Com publicar a RECERCAT?

 

Puc dipositar a RECERCAT documents ja publicats en altres publicacions?

RECERCAT està pensat principalment per difondre treballs no editats. No obstant això, encara que es tracti d’un treball ja editat, la persona autora pot decidir-ne la incorporació a RECERCAT, si és la seva voluntat, a no ser que hagi cedit a l'editor drets que impedeixin publicacions alternatives.

 

Què és un HANDLE i per a què serveix?

És un sistema d'identificació d'objectes digitals. Mitjançant l'ús d'aquest identificador és possible assignar als documents electrònics una adreça permanent a internet que els identifica amb independència del nom del servidor on estiguin dipositats.
Aquest és el sistema que fa servir RECERCAT per identificar els documents publicats.
Ex.: http://www.recercat.net/handle/2072/15682

 

Els números d'identificació dels documents

  • ISBN (International Standard Book Number):

És un sistema alfanumèric normalitzat internacional creat per controlar i intercanviar informació sobre llibres i que serveix per identificar-los.

Ex.:
ISBN-13: 978-84-8181-227-5
ISBN-10: 84-8181-227-7

  • ISSN (International Standard Serial Number): És un sistema alfanumèric que serveix per identificar una publicació seriada.

Ex.: 1387-2532

  • DL (Dipòsit Legal) :

És un número que s'ha d'imprimir en les publicacions format per les sigles de la província on es registra, seguit del número assignat a l'obra separat per un guió de l'any de registre.

  • Handle :

És un sistema numèric per assignar i gestionar números a objectes digitals i altres recursos d'internet per tal de crear URL fixos.

Ex.: http://hdl.handle.net/1030.79/73

  • DOI (Digital Object Identifier):

És un sistema numèric d'identificació i intercanvi de documents digitals.

Ex.: 10.1007/s00401-005-1088-3  

La Biblioteca és membre de

Consorci de Biblioteques de Catalunya Red de Bibliotecas Universitarias de la CRUE Asociación de Usuariox Ex-Libris

Suggeriments | Perfil del contractant | Sobre el web | Avís legal |

© Universitat de Vic 2010 | Sagrada Família, 7 08500 Vic | info@uvic.cat | Telèfon938 861 222