• Inici
  • Presentació
  • Estructura organitzativa
  • Estudis
  • Calendari
  • Normativa
  • Recerca
  • Qualitat
  • 19.01.2017

    Ramon Pinyol i Torrents va pronunciar ahir la seva lliçó de jubilació “La literatura popular: comentaris i algunes reivindicacions” acompanyat de companys, amics i familiars, en un acte presidit pel degà de la FETCH, Eduard Ramírez.  L’encomi va anar a càrrec de dos dels seus deixebles, Pere Quer, que traçà la seva trajectòria professional i M. Àngels Verdaguer, que n’explicà el vessant investigador.

    Pel que fa als àmbits de docència i gestió, Pere Quer va destacar la seva vocació docent ja des dels seus inicis com a professor d’Institut a Esparreguera quan “convençut de la missió social que l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes tenia en aquell entorn, tractava les dues matèries amb domini i passió”. Del seu pas per la UVic, Pere Quer va subratllar-ne la voluntat de contribuir a consolidar el projecte universitari de Vic des dels diferents càrrecs de gestió que va desenvolupar, sigui com a cap d’estudis, com a vicerector o com a director de la Càtedra Verdaguer, i li va reconèixer “la visió necessària per començar a preparar la universitat per a l’Espai Europeu d’Educació Superior”. Quer va acabar la seva intervenció reivindicant per a Ramon Pinyol la condició de constructor, ja que “ens trobem davant d’una persona perseverant i tenaç, artífex de moltes obres”.

    En l’àmbit de la recerca, Àngels Verdaguer va explicar com Ramon Pinyol ha excel·lit en dos grans aspectes: en primer lloc com a investigador de l’obra i la figura de Jacint Verdaguer i en segon lloc, com a investigador de la història de la traducció i la recepció literària a Catalunya. Del vessant verdaguerià, Àngels Verdaguer va destacar-ne la participació en la redacció de l’Anuari Verdaguer i la creació de la Societat Verdaguer, des d’on ha promogut els estudis sobre Verdaguer a través dels diversos Col·loquis Verdaguer i l’Obra Completa, publicada per Eumo Editorial en primer terme i per Edicions Verdaguer després. Pel que fa al segon àmbit, d’història de la traducció, Pinyol ha treballat en diversos aspectes amb aportacions novedoses que fins avui són de referència. Tal com va afirmar Àngels Verdaguer, les aportacions de Pinyol “han contribuït a ben posicionar la UVic en el mapa de la recerca internacional”.

    Ramon Pinyol va dedicar la seva lliçó de jubilació a parlar de la importància de la literatura popular i va confessar que, curiosament, és una de les poques coses que encara no havia pogut explicar mai a classe. Amb un discurs farcit d’exemples de diversos gèneres populars a Catalunya, Pinyol va reivindicar la cultura i la literatura populars com a “indispensables per a la supervivència de la llengua catalana” i va afirmar que “tenen un valor històric fonamental, imprescindible per a una cultura normal”.
    El degà de la FETCH, Eduard Ramírez, va cloure l’acte destacant la flexibilitat de Ramon Pinyol a adaptar-se  “cosa que diu molt de la seva saviesa” i li va desitjar que afrontés el futur “amb la mateixa passió que ha demostrat fins ara”.

  • 10.01.2017

    Amb la inauguració el 27 de desembre passat de l’exposició “El Molí de la Calvaria i l’ofici del moliner”, Calldetenes vol posar de relleu tot el patrimoni moliner del municipi, que encara conserva sis molins d’una desena que hi havia al llarg del torrent de Sant Martí de Riudeperes. L’exposició sorgeix del projecte de la UVic “El molí de la Calvaria de Calldetenes i l’ofici de moliner. La ruta dels molins del torrent de Riudeperes”, impulsat pels professors Santi Ponce, Jacint Torrents i Jose Antonio Corral, que ha consistit a inventariar una seixantena d’elements vinculats a l’ofici de moliner.

    “No es tracta només d’inventariar les peces, sinó que volem fer-les valer”, va afirmar Santi Ponce que veu com aquest patrimoni pot ajudar a dinamitzar el municipi com a recurs turístic i cultural. L'alcalde de Calldetenes, Marc Verdaguer, va explicar que l'exposició i l'inventari fet per la UVic serà “el punt d'inici d'altres projectes” al voltant dels molins i va anunciar que ja s’estava treballant en l’ampliació de l’actual Ruta dels molins, perquè arribi fins a Vic.  

  • 03.01.2017

    La nova especialitat professional de bioestadista esportiu pot ajudar en l'optimització de les dades sobre les lesions per quantificar-les, comprendre les seves possibles causes i prevenir-les, segons un nou estudi publicat a Injury Prevention.

    Aquesta investigació, en la qual es descriu el camp emergent de la bioestadística esportiva i s’explica la seva rellevància per a la prevenció de lesions, ha estat realitzada per Martí Casals, de l'Sport Performance Analysis Research Group (Sparg) de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), i Caroline Finch, de l'Australian Collaboration for Research into Sports and its Prevention (Federation University Austràlia), que és un dels nou centres de recerca reconeguts pel Comitè Olímpic Internacional per a la prevenció de lesions i la protecció de la salut dels atletes.

    Les noves tecnologies i el fenomen del big data han donat més valor als analistes, l'estadística i la ciència de computació en aquest camp. Les especialitzacions de l'estadística aplicada (com la bioestadística, l'econometria o la bioinformàtica) han anat creixent en els últims anys i són ja reconegudes per les diferents ciències afins. No és una excepció el camp de la ciència de l'esport, on l'interès pel rendiment dels atletes -juntament amb la famosa pel·lícula Moneyball, que ha contribuït a despertar l’atracció del públic per l’ús de l’analítica en aquesta àrea- han creat noves oportunitats a l'especialització de Sports Analysts o Sports performance.

    "Parlar de rendiment és parlar, també, de prevenció de lesions i sistemes de vigilància per prevenir-les. La ciència de l'esport i la medicina esportiva necessiten especialistes per resoldre els desafiaments que sorgeixen amb les dades de lesions. Una de les professions que podrà ajudar a desenvolupar aquestes funcions serà l'especialitat del bioestadística esportiu, més coneguda als Estats Units o Austràlia ", explica Martí Casals.

    Per avançar en la prevenció de lesions en l'esport -assenyala l’estudi-, hi ha, a més, una clara necessitat de disposar de més equips multidisciplinaris que incorporin la bioestadística, l’epidemiologia i la salut pública, ja que és una realitat que el seu control i vigilància és un problema de salut pública. Un dels handicaps que hi ha actualment és la falta de disponibilitat d'informació d'alta qualitat sobre lesions de les diferents poblacions que practiquen esport (escoles, clubs professionals o aficionats).

    Els autors d'aquest treball destaquen la importància d'una sèrie de qüestions relacionades amb aquesta professió i la ciència de la prevenció de lesions esportives, com ara la creixent popularitat de les mètriques i les estadístiques esportives, el potencial del big data en ciència de l'esport i la prevenció de lesions o la necessitat de formar nous investigadors i professionals en aquest àmbit, entre d’altres.

    A més, els autors de l'estudi reclamen que els estadístics esportius facin un esforç per explicar les seves idees, essencialment matemàtiques, en uns termes comprensibles per a tots els professionals implicats en la comunitat esportiva, com ara entrenadors, esportistes, metges de l'esport, preparadors físics , fisioterapeutes o readaptadors de lesions, perquè siguin conscients de la seva utilitat en la prevenció i la predicció de lesions.

    Sobre el CIBERESP

    El Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa -CIBER- és un consorci dependent de l'Institut de Salut Carlos III -Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat- i cofinançat per FEDER. El CIBER en la seva Àrea Temàtica d'Epidemiologia i Salut Pública -CIBERESP- està format per 48 grups de recerca d'excel·lència, de caràcter multidisciplinari i multicèntric. Centra les seves activitats en dos aspectes clau: conèixer la magnitud i la distribució dels problemes de salut pública i identificar els factors determinants dels mateixos per avaluar l'efectivitat i l'eficiència de les intervencions, independentment de si es desenvolupen des de l'àmbit de les polítiques públiques o des de les implementacions pràctiques de prevenció i resolució.

    Sobre l'ASPB

    L'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) es va crear el 2003 i està participada per l'Ajuntament de Barcelona i el govern de la Generalitat. Les seves competències són gestionar els centres i polítiques de salut pública a la ciutat, tant en medi ambient com en recursos sanitaris, epidemiologia i atenció a les addiccions. Disposa d'un laboratori que presta servei ininterrompudament des del segle XIX. És centre col·laborador de l'OMS en salut laboral, i promou una escola anual de salut pública al costat de la UPF i la Johns Hopkins University de Baltimore.

  • 22.12.2016

    Cinc exalumnes de la UVic que formen part del programa Ambaixadors UVic Alumni s’han reunit avui a la Sala Mercè Torrents del campus Miramarges per explicar les seves experiències de viure a l’estranger i la importància d’haver marxat ja abans, durant els estudis. L’acte, organitzat per l’associació d’antics estudiants, UVic Alumni,  ha servit per “reforçar el vincle que hi ha entre la UVic i els seus exestudiants que ara es troben a diferents parts del món”, tal com ha explicat el president d’UVic Alumni, Abel Conill, tot just iniciat l’acte. El programa Ambaixadors UVic Alumni posa en contacte els antics estudiants de la UVic que resideixen temporalment o permanentment en un altre país, amb altres alumni o estudiants de la UVic, que vulguin fer una mobilitat internacional per pràctiques, per estudi, per recerca o per oci.

    L’acte d’avui, que és la primera vegada que es portava a terme i que s’emmarca dins els actes commemoratius dels 20 anys de la UVic-UCC, l’ha moderat el vicerector de Relacions Internacionals i Formació Continua, Joan Masnou, que ha agraït als ambaixadors la voluntat de mantenir el lligam actiu amb la Universitat. “Amb el programa Ambaixadors esteu donant suport a la política de Relacions Internacionals de la UVic” afirmava Masnou que ha parlat de “l’efecte transformador” que provoca conèixer altres cultures i ha afegit que “no volem crear comunitats de turistes, sinó de viatgers, de persones que proven coses, coneixen i són capaces de mirar sempre més enllà”.

    Tornar a casa no sempre és tan fàcil

    Han participat a la taula rodona l’exestudiant d’ADE, Aleix Fernández, que en aquests moments treballa en una multinacional a Ginebra, Suïssa; la infermera Núria Pagespetit, impulsora de la ONG Insolàfrica i d’una escola d’Infermeria al Camerun; el traductor i intèrpret Marc Piñol, que és professor universitari a Cambodja; la mestra Dolça Luque, que ha muntat una fàbrica a Guinea Bissau on porta a terme un projecte pedagògic, i l’enginyer en Telecomunicacions Josep Bellés, que treballa en una multinacional a Boston, Estats Units.

    Preguntats per les circumstàncies que els han portat a viure en aquests països, tots han dit que la casualitat hi va tenir un paper important, però tots compartien el desig de marxar a fora i obrir-se nous horitzons. En aquest sentit, Bellés ha explicat que el desig va començar mentre estudiava i, en aquest sentit, ha assegurat que “sortir a estudiar a fora hauria de ser obligatori per a tothom”.

    Sobre si se senten o no immigrants, Dolça Luque ha manifestat que “als blancs no deixen de veure’ns com una salvació”. En aquest mateix sentit, Núria Pagespetit afirmava que “a vegades sembla que t’hagis d’excusar per ser blanc”, i que sovint la veuen “com un euro amb potes, la qual cosa ha fet que ens hàgim hagut d’anar guanyant el respecte”. Malgrat que en els països més desenvolupats es visqui una realitat molt diferent, Aleix Fernàndez i Josep Bellés, troben que és difícil fer amics de veritat, i segons ha admès Bellés, “els nord-americans m’han fet sentir immigrant en moltes ocasions”.

    Sobre si tenen pensat tornar, Marc Piñol ha manifestat fer-ho algun dia, “però no vull posar-me límits”, i ha afegit que “a vegades és més difícil tornar que quedar-te”. El mateix opinava Aleix Fernández, que després de tants anys a fora i amb “una parella italiana que té projectes a Singapur” es pregunta, “tornar? a on?”.

    Els cinc convidats han destacat el suport que la UVic els ha donat durant aquests anys i han manifestat el desig de continuar col·laborant amb la Universitat, ja sigui des del projecte Ambaixadors UVic Alumni o des d’altres projectes que puguin sorgir o emprendre. A més, s’han ofert a ajudar tota la comunitat universitària de la UVic i a col·laborar sobre els dubtes que puguin tenir sobre els seus països d’acollida. 

  • 22.12.2016

    Trenta estudiants de les diferents facultats de la UVic han rebut un ajut de la Fundació Antiga Caixa Manlleu (FACM) i BBVA CX que els permetrà anar a fer una estada en programes d’estudi, pràctiques o cooperació a l’estranger. El fons, dotat amb 20.000 euros, té l’objectiu d’incentivar i contribuir a la formació dels estudiants de la UVic, facilitant-los la possibilitat d’ampliar estudis en una universitat o institució de fora del país.

    Durant l’acte de lliurament, que va tenir lloc ahir a l’auditori de la FACM de Vic, el president de la Fundació, Miquel Torrents, va encoratjar els estudiants a “ser excel·lents professionals sense oblidar-se de ser solidaris per fer un món millor”, i va posar l’exemple de l’industrial manlleuenc Eduard Rifà, que tot i excel·lir en la seva professió, no va oblidar mai la seva vessant social. Per la seva banda, el director de la zona Osona del BBVA, Daniel Guardiola, va reafirmar el compromís de BBVA CX en la concessió d’aquests ajuts i va afirmar que “la formació és la millor inversió de futur”. Per la seva banda, el rector de la UVic, Jordi Montaña, va agrair a la FACM i a BBVA CX “la seva continuada aportació a la mobilitat i a la cooperació internacional dels estudiants de la UVic des dels primers anys”.

    El professor d’EADA i director del EU-Asian Global Business Research Center, Josep M. Coll, va pronunciar la conferència “On hi ha un desig hi ha un camí: reptes i oportunitats de la mobilitat internacional". A partir de la seva experiència d’haver viscut molts anys a Corea, Coll va explicar que l’experiència de sortir a fora va més enllà d’una experiència professional, “és una experiència transformadora que fa que quan tornem ja no siguem els mateixos de quan vam marxar”. Coll va explicar també les habilitats que s’adquireixen vivint a fora com l’empatia, l’assertivitat, la presa de decisions, les habilitats comunicatives etc, i va afirmar que a hores d’ara són elements gairebé més valorats que el currículum acadèmic a l’hora de buscar feina.

    Trenta beques i un premi

    En total s’han destinat 19.500 euros en ajuts a la mobilitat. Una part d’aquests ajuts, 15.000 euros, beneficiaran 24 estudiants de grau i un de doctorat, que s’acullen a programes de mobilitat d’estudi i pràctiques. Els altres 4.500, becaran cinc estudiants de grau que enguany participaran en un programa de cooperació internacional amb destí a Nicaragua o Camerun, per als estudiants de la Facultat de Ciències de la Salut; o bé a Guatemala, Nepal i Marroc, per als estudiants de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes.
    En el transcurs de l'acte es va donar també un premi valorat en 500€ al millor reportatge videogràfic dels estudiants que van fer mobilitat el curs passat. L’estudiant del grau en Llengües Aplicades i Traducció, Marta Vélez, va guanyar el premi amb un reportatge sobre la seva estada a Cardiff, al Regne Unit.
    L’any 1991, Caixa de Manlleu encetava una línia de col·laboració amb els aleshores Estudis Universitaris de Vic per tal de crear un fons de beques per als estudiants que volien participar en els primers programes de mobilitat de la institució. Fa doncs, més de vint-i-cinc anys que s’atorguen aquests ajuts, ara gràcies a la Fundació Antiga Caixa Manlleu i el BBVA CX.

    Foto: Lluís Sala

1
|
2
|
3
|
4
|
5

Videos

Galeria de fotos

Tour virtual