• Inici
  • Presentació
  • Estructura organitzativa
  • Estudis
  • Calendari
  • Normativa
  • Recerca
  • Qualitat
  • 20.01.2017

    El Centre Tecnològic BETA acaba de finalitzar un projecte que, durant un any i mig, l’ha portat a avaluar l’eficiència de les plantes de classificació de residus sòlids municipals a l‘implementar un model alternatiu de separació de residus municipals. El projecte va ser un encàrrec de la branca dedicada al desenvolupament d’activitats medi ambientals de l’empresa Urbaser. Fins ara, aquest és el projecte de transferència de coneixement de més rellevància que ha desenvolupat la UVic-UCC.

    Amb el nou model que es proposa en aquest projecte es pretén millorar l’eficiència de recuperació de materials fins al 75%, entre d’altres motius perquè simplificant la separació de residus s’aconsegueix reduir el contingut d’impropis als contenidors de recollida municipal, facilitant així el seu posterior tractament i valorització. Entre les conclusions obtingudes, l’estudi del CT BETA ha demostrat que la implementació d’aquest nou model de recollida no condicionaria l’eficiència del procés de separació de les plantes de classificació de residus actuals.

    El projecte s’ha dut a terme en un context marcat per la Directiva Europea 2008/98/EC, que estableix com a objectiu per a l’any 2020 la recollida i valorització del 75% dels envasos procedents dels residus municipals. El 2012, el percentatge real de recuperació a Catalunya era tot just del 40,4%.

  • 20.01.2017

    La Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic-UCC ha incorporat aquest gener dos nous investigadors: Narcís Fernandez i Carlo Manzo. Tots dos han rebut una ajuda Ramon y Cajal, que promou i finança la incorporació d’investigadors amb una trajectòria destacada a centres d’I+D, i han escollit la Facultat de Ciències i Tecnologia (UST) de la UVic-UCC per dur a terme la seva recerca. L’ajuda garanteix la seva contractació laboral per un període de cinc anys, i finançament addicional per a l’execució de la seva activitat d’investigació, però també promou la creació de llocs de treball de caràcter permanent un cop finalitzat aquest període.

    Tots dos investigadors coincideixen a afirmar que han optat per la UVic-UCC, després de valorar altres possibilitats a tot l’Estat espanyol, entre altres motius pel fet de ser una universitat jove però amb una trajectòria sòlida, i per la qualitat de la recerca que s’hi duu a terme. “M’ha atret per ser un espai jove i dinàmic, amb una mentalitat moderna i un projecte comú molt ambiciós”, explica Carlo Manzo. Per a Narcís Fernandez, la UVic va ser el centre més engrescador de tots els que va visitar: “Em va resultar el més interessant sobretot per les sinergies creades i per l’entusiasme dels investigadors amb qui vaig parlar”, aclareix.

    L’estudi de mecanismes cel·lulars complexos
    Carlo Manzo és doctor en Física Fonamental i Aplicada per la Universitat Federico II de Nàpols (Itàlia). Es va iniciar a la ciència en l’àmbit de l’òptica no-lineal per després migrar al camp de la biofísica, on ha estudiat la interacció entre ADN i proteïnes i la dinàmica de components cel·lulars mitjançant tècniques de molècula individual. Ha estat investigador postdoctoral al Departament de Física de la Universitat Emory (Atlanta, EUA), a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) de Barcelona i research fellow a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Castelldefels.

    A la UVic-UCC treballarà en el projecte QuBIC (Quantitative Bioimaging of Cellular Complexity) que consisteix en l’estudi de mecanismes cel·lulars complexos mitjançant una combinació de tècniques de microscòpia, anàlisi de dades i modelització matemàtica. “Vull estudiar problemes biològics des d’un punt de vista analític, generant una visió quantitativa dels mecanismes que regulen la funció cel·lular, i en concret la dinàmica i la organització de proteïnes de membrana cel·lular en relació amb la seva senyalització bioquímica”, explica ell mateix.

    Eines computacionals per entendre malalties complexes
    Narcís Fernandez és biòleg i bioquímic, a més de doctor en Biologia Computacional per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre d’altres, ha estat investigador associat a l’Albert Einstein College of Medicine de Nova York i lector de Bioinformàtica a la Aberystwyth University (Gran Bretanya). Prèviament havia rebut una ajuda Marie Curie i una TecnoSpring, entre d’altres.

    “La meva recerca és purament computacional, amb un clar interès en les xarxes d’interacció de proteïnes a nivell cel·lular”, explica Fernandez, que també té interès en la utilització d’eines computacionals per entendre malalties complexes, com per exemple el càncer. En un pla més aplicat, també participa en projectes de disseny de proteïnes amb interès biotecnològic.

    En augment el nombre de beques singulars
    Amb la incorporació de Fernandez i Manso, la UVic-UCC afegeix dues ajudes Ramon y Cajal a la que ja té la directora de la càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris, Marta Guadalupe Rivera, i a diverses beques singulars amb les quals ja compta la Universitat. Entre aquestes figuren la professora d’investigació ICREA Sandra Brucet, Mainardo Gaudenzi, que es va incorporar al grup de recerca MECAMAT ara fa un any amb una beca Marie Curie, i tres ajudes Juan de la Cierva: la de Lucrezia Crescenzi, la d’Elisabet Marti, que s’acaba d’incorporar a la UVic-UCC, i la de Federica Ravera, que ho farà en el transcurs de les properes setmanes.

    A més, el novembre passat Miguel Cañedo-Arguelles va finalitzar la seva ajuda TecnioSpring i el proper 31 de gener ho farà Carlota Tayà, ambdós del CT BETA, mentre aquest gener Xavier Rovira s’ha incorporat al TR2Lab arran d’un programa del MINECO per finançar projectes d’I+D+I dirigits per joves investigadors.

    Foto: Narcís Fernandez (esquerra) i Carlo Manzo.

  • 12.01.2017

    El Centre Tecnològic BETA treballarà durant els propers quatre anys en un projecte que posarà en valor els residus agroindustrials per donar-los una sortida com a recurs per a la producció de bioplàstics. El projecte, que rep el nom de VALORA, s’ha posat en marxa aquest mes de gener després d’haver rebut finançament del Programa Estatal d’Investigació, Desenvolupament i Innovació Orientada als Reptes de la Societat, i es desenvoluparà fins al desembre de 2020. El director del CT BETA, Sergio Ponsá, i Carlota Tayà en són els dos investigadors principals, tot i que al projecte hi participarà un equip més extens d’investigadors del centre.

    VALORA té dos punts de partida bàsics: en primer lloc, la necessitat de trobar alternatives econòmicament i mediambientalment sostenibles a la dependència dels plàstics derivats del petroli que té la societat actual. En segon lloc, la preocupació pels problemes de gestió que suposa la generació de residus agroindustrials, que podrien reutilitzar-se en la producció de bioplàtics, uns materials que mantenien les propietats fisicoquímiques dels plàstics tradicionals però que són biocompatibles i biodegradables, i a més es produeixen a partir de fonts renovables. En el cas del CT BETA, estudiarà concretament la producció de polihidroxialcanoats (PHA), un material biodegradable sintetitzat per microorganismes, l’entorn de cultiu del qual són subproductes de la indústria alimentària.

    Fins ara la producció de PHA s’havia estudiat a partir de residus líquids, basats per exemple en midó, sèrum de la llet, olis, àcids grassos i aigües residuals entre d’altres. I malgrat que s’ha evidenciat que aquest plàstic és molt versàtil, encara presenta limitacions com la baixa productivitat i els costos elevats. La proposta del CT BETA és estudiar la producció de PHA a partir de residus sòlids orgànics utilitzant el procés de fermentació en estat sòlid (SSF), que fins ara encara no s’ha provat i que podria ser una bona alternativa per a l’obtenció de plàstics amb la mateixa versatilitat i més competitius. “Es tractar d’oferir una alternativa factible als plàstics derivats del petroli, que disminueixi la petjada del carboni, els requeriments d’aigua i la despesa energètica”, sintetitza Sergio Ponsá.

    Per al seu estudi, el CT BETA ha escollit el bagàs del raïm i de la cervesa, així com residus obtinguts en la producció de l’oli, tant per les propietats fisicoquímiques òptimes com per la seva presència rellevant al sector agroindustrial espanyol. El projecte VALORA es desenvoluparà en diferents fases: en les primeres treballarà per produir PHA a partir d’aquests residus i per superar els problemes operatius i econòmics que podria presentar la producció al plantejar escalats industrials. Posteriorment desenvoluparà un protocol per a tot el procés i se n’avaluarà l’impacte ambiental i econòmic per determinar-ne la viabilitat global.

  • 12.01.2017

    El grup de recerca TR2Lab ha incorporat aquest mes de gener un nou investigador al seu equip. Es tracta del doctor Xavier Rovira Algans, que s’hi ha integrat en virtut d’un projecte competitiu del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO), que finança projectes d’I+D+I dirigits per joves investigadors amb una trajectòria científica rellevant però sense vinculació laboral amb cap institució. Aquesta ajuda li permetrà desenvolupar la seva activitat investigadora a la UVic-UCC durant els propers 3 anys.

    Xavier Rovira és biòleg, doctor en Neurociències i màster en Bioinformàtica i Biologia Molecular. El seu àmbit principal de recerca ha estat l’activació de mecanismes de receptors acoblats a proteïnes G. Actualment però ha centrat la seva recerca en l’àmbit de l’optofarmacologia, és a dir, l’estudi de fàrmacs regulats per llum.

    Durant la seva estada a la UVic-UCC, Rovira desenvoluparà un projecte que porta per títol “Optomodulació cardíaca sense necessitat de manipulació genètica mitjançant l’ús de fàrmacs regulats per llum”, i que consisteix en el desenvolupament de nous fàrmacs que poden ser controlats amb precisió amb la llum, fet que ha de permetre millorar-ne l’acció i reduir-ne els efectes secundaris. Per la coordinadora del TR2Lab, Marta Otero, “la seva presència és una gran oportunitat per obrir una nova línia de recerca en fotofarmàcia molecular, que permetrà ampliar l’activitat de recerca bàsica del grup amb una clara visió al desenvolupament de nous fàrmacs”. En el cas del treball de Rovira, els fàrmacs tindran aplicació en malalties cardiovasculars.

    Amb la incorporació de Xavier Rovira, el TR2Lab passa a tenir un total de 19 membres permanents. La xifra s’amplia fins a 22 si es tenen en compte els estudiants que actualment estan fent les seves pràctiques o Treball de Final de Grau en aquest grup de recerca.

  • 22.12.2016

    Cinc exalumnes de la UVic que formen part del programa Ambaixadors UVic Alumni s’han reunit avui a la Sala Mercè Torrents del campus Miramarges per explicar les seves experiències de viure a l’estranger i la importància d’haver marxat ja abans, durant els estudis. L’acte, organitzat per l’associació d’antics estudiants, UVic Alumni,  ha servit per “reforçar el vincle que hi ha entre la UVic i els seus exestudiants que ara es troben a diferents parts del món”, tal com ha explicat el president d’UVic Alumni, Abel Conill, tot just iniciat l’acte. El programa Ambaixadors UVic Alumni posa en contacte els antics estudiants de la UVic que resideixen temporalment o permanentment en un altre país, amb altres alumni o estudiants de la UVic, que vulguin fer una mobilitat internacional per pràctiques, per estudi, per recerca o per oci.

    L’acte d’avui, que és la primera vegada que es portava a terme i que s’emmarca dins els actes commemoratius dels 20 anys de la UVic-UCC, l’ha moderat el vicerector de Relacions Internacionals i Formació Continua, Joan Masnou, que ha agraït als ambaixadors la voluntat de mantenir el lligam actiu amb la Universitat. “Amb el programa Ambaixadors esteu donant suport a la política de Relacions Internacionals de la UVic” afirmava Masnou que ha parlat de “l’efecte transformador” que provoca conèixer altres cultures i ha afegit que “no volem crear comunitats de turistes, sinó de viatgers, de persones que proven coses, coneixen i són capaces de mirar sempre més enllà”.

    Tornar a casa no sempre és tan fàcil

    Han participat a la taula rodona l’exestudiant d’ADE, Aleix Fernández, que en aquests moments treballa en una multinacional a Ginebra, Suïssa; la infermera Núria Pagespetit, impulsora de la ONG Insolàfrica i d’una escola d’Infermeria al Camerun; el traductor i intèrpret Marc Piñol, que és professor universitari a Cambodja; la mestra Dolça Luque, que ha muntat una fàbrica a Guinea Bissau on porta a terme un projecte pedagògic, i l’enginyer en Telecomunicacions Josep Bellés, que treballa en una multinacional a Boston, Estats Units.

    Preguntats per les circumstàncies que els han portat a viure en aquests països, tots han dit que la casualitat hi va tenir un paper important, però tots compartien el desig de marxar a fora i obrir-se nous horitzons. En aquest sentit, Bellés ha explicat que el desig va començar mentre estudiava i, en aquest sentit, ha assegurat que “sortir a estudiar a fora hauria de ser obligatori per a tothom”.

    Sobre si se senten o no immigrants, Dolça Luque ha manifestat que “als blancs no deixen de veure’ns com una salvació”. En aquest mateix sentit, Núria Pagespetit afirmava que “a vegades sembla que t’hagis d’excusar per ser blanc”, i que sovint la veuen “com un euro amb potes, la qual cosa ha fet que ens hàgim hagut d’anar guanyant el respecte”. Malgrat que en els països més desenvolupats es visqui una realitat molt diferent, Aleix Fernàndez i Josep Bellés, troben que és difícil fer amics de veritat, i segons ha admès Bellés, “els nord-americans m’han fet sentir immigrant en moltes ocasions”.

    Sobre si tenen pensat tornar, Marc Piñol ha manifestat fer-ho algun dia, “però no vull posar-me límits”, i ha afegit que “a vegades és més difícil tornar que quedar-te”. El mateix opinava Aleix Fernández, que després de tants anys a fora i amb “una parella italiana que té projectes a Singapur” es pregunta, “tornar? a on?”.

    Els cinc convidats han destacat el suport que la UVic els ha donat durant aquests anys i han manifestat el desig de continuar col·laborant amb la Universitat, ja sigui des del projecte Ambaixadors UVic Alumni o des d’altres projectes que puguin sorgir o emprendre. A més, s’han ofert a ajudar tota la comunitat universitària de la UVic i a col·laborar sobre els dubtes que puguin tenir sobre els seus països d’acollida. 

1
|
2
|
3
|
4
|
5

Videos

Galeria de fotos

Tour virtual