Alumnes de Periodisme de la UVic participen en una simulació de la cobertura d’un crim

Som a l’oficina d’una notaria. Hi ha un cadàver mig estirat en un sofà, papers i altres objectes per terra, senyals d’una discussió violenta, un contracte de compra-venda sobre la taula, una pistola a la paperera… Els veïns han sentit una discussió, crits i trets, i han vist una persona que sortia corrents. De seguida arriben els mossos d’esquadra de la Unitat de Seguretat Ciutadana i acordonen la zona mentre esperen l’arribada de la policia científica. Aquesta podria ser la descripció de l’escena d’un crim, o també d’una classe de Periodisme. Concretament de la sessió pràctica que l’alumnat de quart de la UVic-UCC va fer divendres passat.

La classe la va impartir Roger Heredia, caporal de la Divisió de Policia Científica del Cos de Mossos d’Esquadra, i va consistir en una simulació de cobertura de crisis amb material real i maniquins. Els estudiants van posar-se a la pell dels policies i van entrar a l’escena del crim per treballar-hi com si fossin agents de veritat: vestits com ells, van prendre fotografies en un ordre concret, van indiciar els objectes que podrien ser significatius per a la investigació, van buscar mostres d’ADN, van recollir els indicis i van aprendre a buscar-hi empremtes digitals mitjançant reactius físics i mecànics.

La sessió pretenia aproximar l’alumnat a la realitat de la policia científica per preparar-los per a l’exercici professional. “És fonamental que els periodistes coneguin els límits judicials i morals que no han de creuar mai”, va explicar Heredia als estudiants. Entre d’altres coses els va recordar que, “en casos on s’ha perdut una vida humana, la confidencialitat i el respecte per la víctima i la família són vitals”, com també ho són “seguir els tempos de la investigació policial, entendre que el jutge és qui ha de tenir la informació en primer lloc o saber que si creuen el perímetre policial, a part d’incórrer en un delicte, poden malmetre proves del crim”. Per això, considera el caporal, “posar-se al lloc de la policia científica i entendre els procediments, tècniques i ritmes amb què treballa pot ajudar els periodistes a no creuar la línia del que és correcte i decent”.

La classe es va dur a terme dins el “Taller de producció de comunicació”, una assignatura de caràcter molt pràctic que s’emmarca en el programa Live Creativity de la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC). “Aquesta metodologia orienta els estudis cap a situacions pràctiques pròpies del mercat laboral”, recordava divendres el vicedegà de la FEC, Xavier Ginesta, segons el qual això és especialment clau en el cas dels alumnes de darrer curs: “Tenir un contacte permanent i real amb el mercat laboral els prepara millor pel que es trobaran en breu i fomenta la seva ocupabilitat”.