El CT BETA lidera una comunitat de 14 projectes europeus per estendre l’economia verda a tota la regió del Mediterrani

Els països de la regió mediterrània s’enfronten a reptes com la disminució dels recursos naturals, el canvi climàtic, l’escassetat d’aigua, el creixement dels entorns urbans i l’augment dels nivells de contaminació, com a resultat d’una activitat humana insostenible. Alhora, quan es defineixen les polítiques ambientals europees, no sempre es prenen postures amb visió mediterrània. Aquest és el context a partir del qual va es va començar de gestar, ara fa tres anys, la comunitat europea Green Growth, coordinada pel Centre Tecnològic BETA (Biodiversitat, Ecologia i Tecnologia i Gestió Ambiental i Alimentària) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i impulsada pel programa Interreg MED.

Aquesta comunitat posa en comú i crea sinergies entre 14 projectes europeus que aglutinen, fins ara, 165 institucions, entitats i empreses de l’arc mediterrani que treballen per un desenvolupament sostenible de la regió, des d’àmbits tan diversos com la indústria alimentària, les smart cities, la gestió de residus o la obtenció de finançament.

Una comunitat de projectes d’economia verda

L’objectiu últim de la creació d’aquesta comunitat ha estat, en paraules de la seva coordinadora, la investigadora del CT BETA Mercè Boy-Roura, “donar forma a un projecte paraigua que faciliti a altres projectes més concrets tenir un impacte real i rellevant al territori, ja sigui transferint models de negoci innovadors a empreses o influint en la definició de polítiques”. Per a Boy-Roura, “es tracta de coses que difícilment podria aconseguir cada projecte de manera individual i aïllada”.

Durant els seus primers tres anys, del novembre de 2016 fins a l’octubre passat, el projecte ha rebut el nom de Synggi (Synergies for Green Growth Initiatives). En aquest període s’ha treballat per donar forma i posar en marxa la comunitat, ajuntant projectes i actors que innoven en l’àmbit de l’economia verda, és a dir, “aquella economia que millora el benestar humà i l’equitat social, redueix els riscos ambientals, és eficient en l’ús dels recursos i segueix un model que integra la dimensió social i la conservació dels ecosistemes”, defineix Boy-Roura. Per a la investigadora, ha estat clau culminar aquesta primera fase del projecte “havent creat entre projectes molt diversos un sentiment de pertinència al col·lectiu i una dinàmica de treball basada en la cooperació que ha iniciat dinàmiques molt poc freqüents en aquest àmbit”.

Amb la UVic-UCC com a soci principal, la comunitat consta de sis socis més: un consorci italià que agrupa la majoria d’universitats italianes en aspectes industrials i econòmics (CUEIM), el Centre per a l’Energia, Medi Ambient i Recursos (CENER21) de Bosnia-Herzegovina, les empreses Dynamic Vision de Grècia i REVOLVE Mediterráneo de Barcelona, la xarxa francesa ANIMA Investment i la European Regions Research and Innovation Network (ERRIN) de Bèlgica. Els 14 projectes que integren la comunitat es tradueixen, a la pràctica, en una xarxa de fins a 165 entitats de tot tipus, entre administració pública, sector privat, àmbit acadèmic i societat civil, tant de la costa nord com de la costa sud del mediterrani. En total la comunitat involucra 13 països i compta amb un pressupost a l’entorn dels 30 milions d’euros. Per part del CT BETA, també hi participen el seu director, Sergio Ponsá, i el gestor i promotor del centre, Albert Palou.

Tres anys més per influir en la presa de decisions polítiques

La segona fase de la comunitat Green Growth va començar aquest novembre i s’allargarà fins al juny de 2022. Durant aquests tres anys, els socis coordinats pel CT BETA seguiran treballant en quatre grans grups de treball corresponents a quatre grans blocs temàtics alineats amb les polítiques ambientals europees: l’eficiència en l’ús dels recursos naturals; la gestió verda i intel·ligent dels serveis públics; la gestió i reducció dels residus, i la competitivitat i la innovació.

Per a Mercè Boy-Roura, els propers objectius són clars. Per una banda, “treballar junts perquè la regió mediterrània faci una transició cap a un nou model econòmic sostenible, és a dir, cap a un model de funcionament que prioritzi la reutilització, reparació, remanufacturació i reciclatge de materials i productes enfront del consum de matèries primeres verges”. Es tracta de “fer propostes diverses en molts àmbits i de moltes maneres diferents, però sempre de forma coordinada i que respongui a les necessitats de la regió”.

Per una altra banda, l’èxit de la comunitat Green Growth passarà també per “ser capaços de traslladar els nostres resultats a les administracions públiques regionals i nacionals i al sector econòmic i industrial” i perquè tots ells “les tinguin en compte i les integrin a l’hora de legislar o prendre decisions”.

Incorporació a l’agenda pròpia de la Unió pel Mediterrani

Coincidint amb el final de la primera fase i l’inici de la segona, la Unió pel Mediterrani (UfM) ha atorgat a la comunitat Green Growth el seu segell, un distintiu que s’atorga a projectes que els 43 països d’aquesta organització intergovernamental consideren, de forma unànime, clau per al futur del territori. En el cas de Green Growht, el segell reconeix els resultats obtinguts per la comunitat i els incorpora a la seva pròpia agenda estratègica com a referent. Alhora, entén que la iniciativa aporta beneficis concrets als ciutadans de l’arc mediterrani i que contribueix a la integració de les diferents regions que en formen part.

Per a Mercè Boy-Roura, “formar part de l’agenda estratègica de la Unió pel Mediterrani és molt rellevant per a la comunitat, perquè vol dir que els 43 països que la integren entenen l’economia verda com a quelcom prioritari al Mediterrani i, a més, ho fan prenent els nostres resultats com a referència”. Segons la investigadora, “fer aquest pas ens ha portat a un nivell d’influència que a l’inici del projecte no hauríem cregut possible d’assolir”.