En una dècada el nombre de corbs marins que hivernen a l’Alt Ter ha disminuït en un 88%

El Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i àrea ambiental del Museu del Ter, ha presentat els resultats del cens del 2023 d’ocells aquàtics hivernants de l’Alt Ter. L’estudi d’enguany ha permès comptabilitzar un total de 9.344 ocells de més de 80 espècies diferents a les comarques d’Osona, el Ripollès i una part de la Selva (fins a l’embassament del Pasteral), entre els quals destaca la presència del corb marí gros. Enguany se n’han observat 104 exemplars, xifra que suposa una disminució de 748 (reducció del 88 %) amb relació al màxim registrat l’any 2011 i que consolida una tendència iniciada l’any 2019. Una de les causes d’aquesta davallada pot ser la climatologia de les àrees zones de cria i d’hivernada, però tampoc es poden descartar altres causes, com ara la caça.

El seguiment del corb marí gros el fa un grup de voluntaris del grup d’Anellament de Calldetenes -Osona (GACO), que des de l’any 2009 setmanalment i durant el període d’hivernada compten els exemplars a les joques (llocs on s’apleguen els ocells per dormir). Aquest seguiment pot aportar informació complementària de l’espècie, detectar alteracions i/o desplaçaments, mostrar canvis de volums poblacions o de períodes d’arribada i de partida.

Un altre exemplar que continua sent molt abundant, sobretot a Osona, és el gavià argentat. De dia es poden veure alimentant-se en grans grups als camps, sobretot si són acabats de femar. S’acostumen a aplegar per anar a dormir a la joca principal, situada actualment a les teulades d’una gran nau industrial de Roda de Ter. Tot i que també s’han observat gavians argentats als diversos trams del riu Ter, per al total del cens només s’han comptabilitzat els de la joca: un total de 1.020, acompanyats de 7 gavians foscos.

L’ànec collverd, que l’any 2020 va mostrar una forta davallada poblacional ha anat recuperant el volum i l’any 2023 s’han comptat 1.357 individus. Les dades de 2022 i 2023, per tant, indiquen una recuperació del poblament d’aquesta espècie en aquests trams. La merla d’aigua, per la seva part, també experimenta una tendència a l’alça, un fet interessant perquè, d’acord amb diversos estudis, es tracta d’un bon bioindicador de la qualitat del riu. El 2023 s’han detectat 69 merles d’aigua, una mica per sota de les 80 de l’any 2022, però encara per damunt dels valors registrats anys anteriors.

Altres ocells que tenen una presència destacada, tot i que amb abundàncies desiguals, com a hivernants a l’Alt Ter són diverses espècies d’ardeids (ocells majoritàriament de mida grossa). Entre aquests s’han comptabilitzat 1 exemplar de martinet blanc (Egretta garzetta), 126 de bernat pescaire (Ardea cinerea), 10 d’agró blanc (Casmerodius albus) i 105 d’esplugabous (Bubulcus ibis).

Dues espècies poc habituals

Finalment, del cens de 2023 destaca l’observació d’una espècie poc habitual a la comarca d’Osona: la gamba verda (Tringa nebularia). Es tracta d’una espècie limícola pròpia d’aiguamolls litorals com el delta de l’Ebre o els aiguamolls de l’Empordà. La primera observació d’aquest hivern va ser el dia 28 de desembre i la darrera el 14 d’abril de 2023. Per tant, es va anar veient repetidament al llarg de tot l’hivern a la mateixa àrea, prop de la zona esportiva de Manlleu.

Una altra espècie curiosa observada durant el cens va ser el pela-roques (Tichodroma muraria), en una cinglera de la raconada de les Gorgues, a la riba esquerra del pantà de Sau. Enguany, a causa de la sequera perllongada que ha patit la conca del Ter, el nivell dels embassaments de Sau i Susqueda es van situar a mínims històrics i això va permetre deixar al descobert més parets i penya-segats òptims per a aquesta espècie.

Diverses entitats i voluntaris

Aquest cens es porta a terme anualment cada mes de gener des de l’any 1989. Es tracta d’una iniciativa de voluntariat coordinada pel CERM, on participen membres del Grup d’Estudi i Defensa de la Natura del Ripollès, el Grup d’Anellament de Calldetenes – Osona, el Grup de Naturalistes d’Osona (ICHN – IEC) i el mateix Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis. El cens consisteix en un recorregut matinal a la vora del riu, en grups, amb el propòsit de comptabilitzar tots els ocells que s’hi puguin identificar així com altres animals, inclosos els seus rastres. Paral·lelament a cada recorregut, al capvespre es fan censos específics de les joques o dormidors de bernats pescaires i afins (ardeids), corbs marins i gavians (làrids) presents als diversos sectors. Aquesta informació es complementa amb dades meteorològiques: temperatura, presència de glaç, boira, estat del cel i nivell de l’aigua als pantans.

“La recopilació històrica de dades ha permès detectar canvis en el poblament d’algunes espècies rellevants i mantenir els projectes de ciència ciutadana que permeten, d’una banda, recollir dades interessants, i de l’altra, conscienciar la població” explica Laia Jiménez, biòloga del CERM.

L’edició d’enguany del cens es va dur a terme el 14 de gener i hi van participar 48 voluntaris repartits en 8 trams al llarg de 100 km de riu. També es van visitar joques de corbs marins, ardeids i gavians i altres punts d’aigua estratègics de la comarca on s’hi ha detectat espècies hivernants destacables.

Totes les dades recollides s’agrupen amb les de tots els altres censos que es porten a terme simultàniament a Catalunya i a tot Europa. La coordinació del cens del conjunt de Catalunya va a càrrec del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya.

L’informe sencer del 2023 es pot consultar a través d’aquest enllaç.