Investigadors de la UVic-UCC publiquen un article sobre la despesa sanitària de persones amb cronicitat avançada

Un grup d’investigadors multidisciplinar de la UVic-UCC ha dut a terme un estudi per analitzar el cost econòmic que té per a la salut pública l’ús de recursos sanitaris, com ara centres d’atenció primària, hospitals i serveis d’urgències, per part de persones amb malalties cròniques avançades. El treball el signen Carles Blay, de la Facultat de Medicina, Joan Carles Martori i Ramon Oller, del departament d'Economia i Empresa de la Facultat d’Empresa i Comunicació, i Cristina Lasmarias i Xavier Gomez-Batiste, de la càtedra de Cures Pal·liatives. També hi ha participat Esther Limon, de l’Institut Català de la Salut i la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària. Els resultats s’han publicat en un article a la revista Atención Primaria, que porta per títol  Cada semana cuenta: uso de dispositivos sanitarios y costes relacionados de una cohorte comunitària de persones con enfermedades crónicas avanzadas.

Durant tres anys, els investigadors han fet un seguiment de 224 persones amb cronicitat avançada de tres EAP (Equips d’Atenció Primària) d’Osona. El seu objectiu, en primer lloc, era descriure l’ús que aquest col·lectiu fa dels dispositius sanitaris i quantificar el cost d’aquest consum per, posteriorment, suggerir millores en els models d’atenció. Entre altres dades l’anàlisi mostra una mitjana d’1,1 ingressos per persona i any, amb una estada mínima de 6,1 dies al centre hospitalari, majoritàriament en hospitals d’atenció intermitja i en menor nombre en centres d’aguts. El 93,4% del temps restant els pacients viuen a la comunitat (a casa o en residències) i fan una mitjana d’1 contacte setmanal amb l’EAP, sigui via telefònica, presencial o amb visites a domicili. La despesa mitjana per dia i pacient se situa als 19,4 euros.

L’estudi arriba a la conclusió que la llar és el context més adequat per millorar la qualitat de les cures al malalt, i també per acompanyar adequadament la família i els cuidadors, i afrontar de la millor manera la mort i el dol, sempre amb un seguiment dels professionals de l’EAP. Els investigadors també es mostren convençuts que, en cas de requerir hospitalització, per a pacients amb cronicitats avançades els hospitals d’atenció intermitja acostumen a ser els llocs idonis, a diferència dels hospitals d’aguts on, de fet, una part important dels actuals ingressos d’aquests pacients es podria evitar.

De la comparativa entre els tres EAP analitzats, se’n desprèn que un d’ells, en relació a la despesa derivada de l’atenció a pacients amb cronicitat avançada, té una despesa menor malgrat consumir més recursos comunitaris. Els investigadors conclouen que la manera en què s’organitzen els equips pot ser determinant per optimitzar els recursos i respondre adequadament a les necessitats d’aquests pacients. L’EAP en qüestió, per exemple, tenia la singularitat de disposar d’un equip intern específicament orientat a l’atenció de cronicitats complexes.