Josep Casanovas publica el llibre 'Les Escoles de Gurb. Cent anys d’història d’una petita gran escola'

El professor i historiador de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia Josep Casanovas va presentar aquest dijous el llibre Les Escoles de Gurb. Cent anys d’història d’una petita gran escola. Es tracta d’un encàrrec de l’Ajuntament de Gurb, editat per Eumo Editorial, per commemorar el primer centenari d’una de les institucions que ha estat transcendental, per no dir la que més, per a la història del municipi. La presentació va tenir lloc al Pavelló Municipal de Gurb, a les 20.00 h, en un acte en què van participar l’alcalde, Josep Casassas, i la regidora de Cultura, Montserrat  Parareda, a més de l’autor i de diverses persones que van col·laborar en el llibre en representació de les famílies, els alumnes i els mestres del centre.

Segons Josep Casanovas, que manté una implicació personal amb el centre, ”el repte era important perquè volia que fos històricament rigorós, que anés a buscar els orígens, però que també s’hi poguessin sentir identificats tots els gurbetans”. Després de deu mesos de feina intensa, el llibre inclou dues parts. La primera part, històrica, explica els orígens de les Escoles de Gurb i la construcció de l’edifici el Beato, al peu de la carretera de Sant Bartomeu del Grau, l’any 1923, que va ser un dels primers edificis concebuts expressament per ser una escola pública a Osona. També hi explora la petjada fonda que hi van deixar Mercè Fossas i Manuel Cantarell, “dos bons mestres que van ser capaços de fomentar un gran canvi social a Gurb pel que fa a l’ensenyament dels infants”. El llibre acaba sent un reflex de la història de l’ensenyament d’aquest país, des d’abans de la República fins a l’escola del segle XXI, passant pel franquisme i l’arribada de la democràcia, tot posant el focus en el que significa l’ensenyament en un entorn rural.

La segona part del llibre, més testimonial, recull vivències i records de persones de diferents generacions que expliquen amb emoció el seu pas per l’escola. Des del testimoni de l’historiador Maties Ramisa com a alumne del centre fins al de Pilar Fàbregas, que va ser-ne mestre durant trenta-cinc anys, passant per alumnes de totes les èpoques, com Gemma Redortra, directora d’Eumo Editorial, o Miquel Rojo, mestre i trompetista del grup Oques Grasses, entre molts altres.