Josep Maria Garrell defensa la permeabilitat entre les diferents modalitats d’estudis en el desè aniversari del Campus Professional de la UVic-UCC

Josep Maria Garrell, president de la European University Association, va defensar la necessitat de construir itineraris formatius que permetin més permeabilitat entre les diferents tipologies d’estudis superiors en l’acte de celebració dels deu anys del Campus Professional de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), que va tenir lloc ahir a la tarda al Paranimf de la Universitat. En la seva ponència, titulada “La formació superior a Europa. Diferents models i enfocaments”, Garrell va desglossar el context de la formació superior a Europa i a continuació va reflexionar sobre la diversitat d’estratègies educatives al continent i els reptes que comporta la compartimentació del sistema educatiu. 

En aquest sentit, va elogiar models, com el que s’aplica a les diferents seus del Campus Professional de la UVic-UCC, pioners a Espanya, juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, i va destacar que apropar la universitat a altres formes d’aprenentatge ajuda a crear passarel·les que fomenten la continuació dels estudis. “Tot el que sigui construir ponts i no murs ens ajudarà”, va afirmar Garrell durant la seva intervenció, explicant que la permeabilitat del sistema podria ser clau per combatre les altes taxes d’abandonament dels estudis superiors i per fomentar que les persones es puguin continuar formant en aquells àmbits que els són d’interès al llarg de les seves vides. Finalment, Josep Maria Garrell també va posar l’accent en la importància de combatre el desprestigi que encara arrossega la formació professional, que implicaria continuar-la acostant als centres universitaris. 

Recordant deu anys de formació professional 

Durant l’acte, presentat pel responsable del projecte de Màrqueting dels cicles formatius de grau superior (CFGS) del Campus Vic, Eudald Sellarès, també va tenir lloc una taula rodona amb el títol “10 anys de cicles a la Universitat. Diferents mirades i perspectives”, que tenia com a objectiu repassar-ne la trajectòria i analitzar-ne els reptes que encara queden al davant. Montserrat Fontarnau, directora del Campus Professional Teknós, va ser la moderadora de la taula i va aprofitar l’ocasió per agrair el camí recorregut a totes les persones i entitats que l’han fet possible, fent èmfasi en la Fundació Kreas, a Olot, i en el Campus Professional UManresa, que van iniciar conjuntament la seva trajectòria sota el paraigua de la UVic-UCC, i en el cas de Manresa, just un any després que el del campus UVic. 

En aquest sentit, Josep Maria Garrell, que també hi va participar, va dir que iniciatives com els Campus Professionals de la UVic-UCC prosperen “no només per la iniciativa en si, sinó perquè es dona una confluència de diferents factors”. També va afirmar que “hi ha d’haver un ecosistema concret perquè puguin tirar endavant”, en el qual tenen un paper clau els centres formatius, però també els estudiants i les empreses. 

Igualment hi va intervenir Unai Estavillo, que va cursar el CFGS en Animacions 3D, Jocs i Entorns Interactius i que actualment segueix el grau en Multimèdia. Aplicacions i Videojocs a la UVic-UCC, seguint un itinerari del model 2+3 pel qual aposta la Universitat, i que permet obtenir un CFGS i un grau en cinc anys. Estavillo va compartir la seva experiència amb el públic assistent: “Em vaig decebre molt amb el batxillerat i vaig escollir fer un cicle formatiu de grau superior perquè era diferent”, va explicar, remarcant que al Campus Professional hi va trobar “una relació amb el professorat molt propera i molts avantatges, com fer servir les instal·lacions de la Universitat igual com ho pot fer un estudiant de grau”. 

A més de compartir la seva experiència com a docent, Marta Ruiz, professora del Campus Professional, també va assenyalar alguns dels reptes que cal assumir a partir d’ara: “continuar apostant pels cicles des de la Universitat per poder continuar creixent i motivar els estudiants perquè es puguin continuar formant”. Per la seva banda, Eugeni Baqué, director d’Operacions de Seidor, va parlar de l’estreta relació que hi ha entre l’empresa i la formació professional. “El talent no el trobarem, l’hem de crear”, va afirmar, i també va aprofitar la seva intervenció per remarcar la importància de fomentar la presència de les dones en el camp de la informàtica, que encara avui en dia és molt masculinitzat. 

L’acte va finalitzar amb els parlaments institucionals. Per una banda, la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Vic, Elisabet Franquesa, va remarcar la importància de la connexió entre les diferents modalitats d’estudis perquè som en una societat ràpida i canviant i hem de poder oferir un model que permeti a l’estudiant adaptar-se i trobar, en cada moment, oferta formativa ajustada al que requereix l’entorn laboral". Per una altra banda, el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, va clausurar l’acte agraint la feina feta a totes les persones implicades en el projecte dels Campus Professionals des dels seus inicis i explicant el seu propi compromís en el projecte: “El model singular de la nostra universitat ha fet possible aquest projecte pioner i el continuarà fent possible en un futur”. 

Deixant marca en el territori 

Durant aquests deu anys, la UVic-UCC ha consolidat un model de formació professional dual que representa una via competitiva i pràctica que respon a les necessitats formatives de l’estudiantat i a les del mercat laboral. Els Campus Professionals de la UVic-UCC combinen l’aprenentatge teòric amb la pràctica, afavorint la inserció laboral i també la continuïtat acadèmica gràcies als itineraris 2+3, que permeten obtenir un títol de CFGS i un grau universitari en només cinc anys. Actualment, més de 400 estudiants cursen algun dels deu cicles formatius que ofereixen els centres Teknós (Vic i Granollers), Kreas (Olot) i Campus Professional UManresa, i ja s’han titulat prop de 800 alumnes al llarg de la darrera dècada.

Aquesta oferta educativa abasta àmbits diversos com les indústries alimentàries, la informàtica i comunicacions, la sanitat, els serveis socioculturals, l’administració, el màrqueting, la imatge i el so, entre d’altres. A més, la connexió estreta amb les empreses i la promoció de competències transversals com els soft skills són elements clau del model, que milloren l’adaptabilitat i afavoreixen l’ocupabilitat dels estudiants.