La nidificació de la tortuga babaua a costes d’Espanya, França i Itàlia amplia la coordinació del CT BETA amb institucions estrangeres

Ja fa uns deu anys que la tortuga babaua (Caretta caretta) busca niar a platges més fredes que les de Grècia, Turquia, Xipre i Israel, on habitualment feia la seva posta. Aquesta colonització es deu a l’augment de la temperatura de l’aigua pel canvi climàtic, que impedeix el naixement de mascles i redueix la supervivència de les cries. "Les tortugues són espècies molt sensibles als canvis ambientals. La seva adaptació a noves zones de nidificació ens alerta sobre la magnitud dels efectes del canvi climàtic", explica Irene Álvarez, investigadora del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Per això, ara aquestes tortugues escullen platges del litoral espanyol (com la costa valenciana i catalana) i de la resta de la Mediterrània occidental, com són les costes de França i Itàlia, per fer la posta d’ous. 

Aquesta migració de les tortugues ha provocat que la coordinació del CT BETA s’hagi ampliat,  tant amb institucions nacionals com internacionals. Actualment, aquest centre tecnològic no només és l’encarregat de l’operativa per gestionar els nius de tortuga careta a Catalunya per encàrrec del Departament de Territori de la Generalitat, sinó que la seva cooperació amb altres entitats s’ha estès a la resta de l’Estat espanyol i a altres països com França i Itàlia, on també es viu aquest fenomen des de fa un temps. Enguany, s’han detectat 12 nius a Espanya; 10, a França, i més de 500, a Itàlia. 

En aquest context, el gener de l’any passat es va iniciar el projecte “Life Turtlenest”, cofinançat per la Unió Europea i coordinat des d’Itàlia, en què participa el CT BETA i la Universitat de Barcelona (UB). Aquest projecte té per objectiu crear una xarxa internacional per protegir les zones de nidificació de la tortuga careta, i mitigar l’impacte humà a les costes i platges on es produeixen les postes. La iniciativa es desenvolupa a les regions riberenques del mar Tirrè (Basilicata, Apúlia, Campània, Sicília, Sardenya i Toscana), a les regions franceses de la Camarga, la Costa Blava i Còrsega, i a diversos punts de l’Estat espanyol: Catalunya, Múrcia, Andalusia, Balears i València. 

El projecte “Life Turtlenest” treballa per millorar les pràctiques de protecció dels llocs emergents on les tortugues nidifiquen i perfeccionar la capacitació de gestors de platges. S’han iniciat campanyes de conscienciació per informar els ciutadans i les parts interessades sobre la presència de nius de tortuga, i fomentar el suport a les polítiques de protecció dels seus hàbitats. També es treballa per tenir més coneixement científic per entendre l’evolució del fenomen, mitjançant l’avaluació de com canvia l'hàbitat a causa del clima actual i futur, fet que permetrà prendre millors decisions de gestió. 

Una tasca d’observació i seguiment 

A Catalunya, la coordinació del CT BETA amb les altres institucions sempre segueix un mateix protocol. Una vegada es confirma la presència d’un niu de tortuga babaua es mobilitza l’Ajuntament, la fundació CRAM (Fundació per a la Conservació i la Recuperació d'Animals Marins), membres d’IRBIO de la Universitat de Barcelona responsables dels estudis genètics, Agents Rurals, i les entitats ambientalistes que ajuden a buscar persones voluntàries que s’ocupen de vigilar i protegir les zones de nidificació.  

Enguany, a Catalunya la temporada de nidificació de la tortuga babaua es dona pràcticament per tancada, amb el registre d’un únic niu a la platja de la Savinosa (Tarragona), del qual van néixer unes 80 tortugues aquest agost. “Per poder identificar el moment aproximat de la posta vam dur a terme un control de la temperatura dels 90 ous que hi havia sota la sorra”, recorda Elena Abella, investigadora del CT BETA. La nidificació d’aquest 2024 contrasta amb la xifra rècord assolida a Catalunya l’any passat, quan es van registrar fins a 10 nius.