La UVic-UCC organitza un simposi internacional centrat en la censura franquista en la literatura escrita o traduïda per dones

Sota el títol “Dones, traducció i censura. Balanç i perspectives”, el divendres 8 de novembre tindrà lloc a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) el III Simposi Internacional Dones Traductores, Dones Traduïdes, que esdevindrà un fòrum de debat pel que fa als estudis actuals i les futures línies de recerca sobre la censura en la traducció de literatura escrita o traduïda per dones.

Emmarcat en les XX Jornades de Traducció i organitzat pel grup de recerca d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLIHC) de la UVic-UCC, l’acte es desenvoluparà en català, castellà i anglès al llarg de tot el dia a la Sala Segimon Serrallonga de la Universitat (Masia Torre dels Frares, c. Perot Rocaguinarda, 17 - Vic). Hi prendran part com a ponents dotze investigadors i investigadores d’universitats espanyoles i italianes, la majoria dels quals experts en l’estudi de la censura franquista en la traducció.

El simposi, que és el primer d’aquest àmbit que es desenvolupa en una universitat catalana, “es focalitza principalment en examinar com el franquisme va vigilar, manipular, condicionar i censurar la producció i la importació de literatura escrita i traduïda per dones durant gairebé quaranta anys”, assenyala Pilar Godayol, membre del seu Comitè Organitzador. Així mateix, Teresa Julio, membre també d’aquest mateix Comitè, destaca el fet que “s’hi podran sentir les veus més significatives del món de les dones, la traducció i la censura, tant de l'exterior com de casa nostra” i afegeix que “la seva expertesa les converteix en referents indiscutibles per a la tradició, la modernitat o la innovació en el terreny de la censura aplicada a les traductores i les seves obres”.

Conferències d’inauguració i de cloenda, i deu ponències

Enric Gallén, de la Universitat Pompeu Fabra, pronunciarà la conferència inaugural del simposi, “Dramaturgues traduïdes i la recerca d’un espai propi”, mentre que la de cloenda, en anglès, versarà sobre la censura i el gènere en periodistes, escriptores i traductores del Sud d’Itàlia des del principi del segle XX fins al segon període de postguerra, i anirà a càrrec d’Annarita Taronna, de la Universitat dels Estudis de Bari, Itàlia.

Seguiran la conferència inaugural un total de deu ponències. Al matí hi haurà la de Montserrat Bacardí, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), titulada “Anna Murià i Teresa Pàmies, traduccions paral·leles”, i la que porta per títol “Claves de un olvido. Las traductoras, el campo editorial del exilio y la censura editorial franquista”, a càrrec de Fernando Larraz, de la Universitat d’Alcalá. També, “Carme Serrallonga, traduccions i censura”, de Jordi Jané-Lligé, de la UAB, i “Isabel Oyarzábal: compromiso político, traducción y escritura”, de Teresa Julio, de la UVic-UCC. Ja per cloure el matí, Pilar Godayol, també de la UVic-UCC, exposarà “Feminisme marxista censurat als anys setanta” i Gora Zaragoza, de la Universitat de València, “Angela Davis en la península: traducciones y censura política”.

Obrirà la sessió de la tarda “Mujeres censoras en el segundo franquismo: el caso de la literatura francesa traducida”, a càrrec de Marian Panchón, de la Universitat de Granada, i la seguirà “Censura i recepció de la literatura infantil publicada per Edicions 62 (1962-1972)”, de Mireia Canals, de la UVic-UCC. Les darreres intervencions, just abans de la conferència de cloenda, seran la de Cristina Gómez-Castro, de la Universitat de Lleó, “Women writers of best selling fiction: the translation and censorship of worldwide blockbusters”, i la de Teresa Iribarren, de la Universitat Oberta de Catalunya, titulada “Censura o boicot? Controvèrsies en la traducció d’autores”.

Investigacions prèvies i edicions anteriors del simposi

La jornada, que també es podrà seguir en línia, és oberta tant a especialistes en la matèria com al públic en general que estigui interessat en la literatura escrita per dones, la censura franquista i la traducció. La inscripció és gratuïta i es podrà formalitzar presencialment el mateix dia del Simposi.

Aquest congrés és també la consolidació de les investigacions en censura i traducció portades a terme durant deu anys per les investigadores Mireia Canals, Pilar Godayol, Teresa Julio, Caterina Riba i Carme Sanmartí, de la línia “Gènere i traducció” del GETLIHC. Aquestes recerques, publicades en revistes i llibres, han estat fruit de la col·laboració del GETLIHC amb el Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (GETCC) de la UAB, amb el qual han compartit dos projectes I+D+i ministerials relacionats amb el tema, i de les sinèrgies establertes en el marc de la Xarxa d’Excel·lència RED-EDIT amb dotze universitats més de l’Estat espanyol, sota la coordinació del CSIC.

El simposi té la col·laboració de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia (FETEP) de la UVic-UCC i del GETCC de la UAB, i el suport de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, el Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (GEIG) de la UVic-UCC i el PEN català.

Aquesta és la tercera edició del Simposi Internacional Dones Traductores, Dones Traduïdes. La segona, que va tenir lloc el 5 de maig de 2017, es va centrar en “Jane Austen, dos-cents anys després” i la primera, que es va fer el 9 de maig de 2013, en la “Recepció de Virginia Woolf a Catalunya”.