Llorenç Soldevila: ‘Si no renacionalitzes, et desnacionalitzen’

La plana major de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes i de la Facultat d’Empresa i Comunicació va ser present ahir a la lliçó de jubilació del professor i investigador Llorenç Soldevila i Ballart, que s’acomiadà simbòlicament de les aules parlant de “La cançó catalana: una eina bàsica de renacionalització (1958-2018).” L’acte fou presidit pel degà de la FETCH, Eduard Ramírez i l’encomi va anar a càrrec de la professora i companya de departament, Mia Güell.

Mia Güell va definir Soldevila com “un activista” ja que “la totalitat de la seva obra intel·lectual ha estat sempre al servei del país, exercida de manera desinteressada”. Llorenç Soldevila encaminà els seus estudis universitaris cap a l’arqueologia, fins que trobà Joaquim Molas, “que li encomanà l’amor per la literatura”. Història i literatura han estat presents en la seva trajectòria vital i investigadora, la qual cosa l’ha portat a la publicació dels dotze volums de la Geografia Literària de Catalunya, que l’han convertit en un dels principals coneixedors de la geografia i la cultura dels Països Catalans.

Soldevila va estar vinculat a l’escoltisme des de ben jove a Monistrol de Montserrat, fet que, segons Güell “redescobrir Montserrat i el que representa li reforça el sentit de catalanitat”. Participà a la creació de la revistes Art i Esplai i Faig. El descobriment de la Nova Cançó el portà dedicar-li, anys més tard, la seva tesi doctoral. En la seva etapa de professor d’institut a Terrassa primer, i a Mataró després, començà a col·laborar, juntament amb Manuel Llanas, Glòria Casals i Ramon Pinyol, en l’elaboració de llibres de text destinats a ensenyar llengua i literatura “que formen part dels records escolars de moltes generacions”, assegura Güell. Va ser creador dels premis Agustí Bartra, encara vigents. Tot i que amb la UVic hi va entrar en contacte de molt abans, des del 2005 hi consta com a professor amb dedicació completa. Ha impartit docència tant a la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes com a la Facultat d’Empresa i Comunicació. És impulsor del portal web Endrets.cat, autor d’infinites rutes literàries i coordinador de la línia ‘Literatura i Territori’ del grup de recerca Texlico. Mia Güell va cloure l’encomi posant èmfasi en el mestratge que ha exercit en el seu entorn, qualificant-lo de “treballador incansable que ha dedicat gran part de la seva vida a encomanar l’entusiasme per la seva professió en benefici del país”.

En la seva lliçó magistral, Llorenç Soldevila va fer un repàs a l’evolució de la cançó catalana des de 1939 “quan hi havia una realitat consolidada que es va estroncar amb el feixisme”, fins a l’actualitat, en què la cançó catalana gaudeix de bona salut amb una presència notable a les grans plataformes digitals. Dècada a dècada, va anar desgranant autors, músics, locals, lletristes, productores, censura, repercussió internacional, fotògrafs, traductors i artistes plàstics, que han permès arribar a l’actualitat. Va fer un èmfasi especial en la Nova Cançó, que li permeté “començar a valorar la poesia dels clàssics”, i culminà la seva intervenció defensant la cançó com a eina de renacionalització, “perquè si no renacionalitzes, et desnacionalitzen”.

El degà Eduard Ramírez va agrair a Soldevila “el teu entusiasme per ensenyar” i va destacar la feina “ingent” en el camp de l’ensenyament de la literatura.