Maria Teresa Codina: "Cal que l'escola eduqui des del moment present tot enfocant el futur"

La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya va investir aquest dimarts a la tarda Maria Teresa Codina i Mir com a Doctora Honoris Causa. Amb aquest títol honorífic la Universitat ha volgut reconèixer una de les grans referents del moviment de renovació pedagògica de Catalunya, que va tenir un protagonisme destacat en l’educació del segle XX. Tant ella com la generació de mestres a la qual pertany van beure dels fonaments de l’educació activa del primer terç del segle XX, i van exercir una forta influència en la transició i la primera etapa democràtica postfranquista. 

M. Teresa Codina va afirmar, en el seu discurs d’acceptació que “el fet de ser mestra arriba a imprimir caràcter” i va apuntar dues constants en el seu recorregut professional. En primer lloc, l’interès per percebre l’ara i aquí del moment: “opto per conèixer la realitat en què em trobo, veure el que és necessari i, en funció d’això, descobrir les meves possibilitats per tal d’acceptar i descartar”. En segon lloc, “la consciència del compromís que en cada cas assumeixo, i que requereix “dedicació” i, alhora, “ser prou lliure per actuar amb coherència amb el que ha estat el punt de partida”. En aquest sentit, va explicar que sempre ha treballat per fer “una escola que eduqui des del moment present tot enfocant el futur” i que per això el treball en equip sempre ha estat clau. La nova doctora també va afirmar considerar-se una privilegiada per “haver pogut viure a ple pulmó una gran diversitat de situacions educatives” i haver “fruit com a mestra en un ventall ben ampli de l’escala social”. 

Codina també va agrair a la UVic-UCC la distinció rebuda, i es va referir a la Universitat com una entitat docent que sempre ha valorat “pel seu rigor en el saber i, alhora, per la seva proximitat als alumnes, per la seva atenció i obertura al que és nou”. 

Lluita pel dret a l’educació
El padrí de la nova Doctora Honoris Causa va ser Eduard Ramírez, degà de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (FETCH), centre que l’havia proposat per ser investida. Ramírez va destacar “el treball constant, persistent i de gran influència per la societat en l’àmbit de l’educació” de Codina, així com  la seva “lluita pel dret a l’educació i a la igualtat d’oportunitats, amb la mirada sempre atenta als sectors més desfavorits”. També va definir l'homenatjada com una persona “d’admirable senzillesa, humilitat i valentia” i una “dona sàvia”, i va afirmar que gràcies a la seva generació de mestres “el camí ha estat més fàcil per als que hem vingut després”. 

L’encarregat de pronunciar la Laudatio va ser el Dr. Joan Soler, professor del Departament de Pedagogia de la FETCH, que va desgranar punt per punt la seva trajectòria biogràfica, sempre relacionada amb l’educació: primer, com a fundadora de l’escola Talitha, que “va anar canviant el fosc panorama educatiu que el franquisme va propiciar”; posteriorment, com a membre de l’equip inicial de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, on va “promoure un model de mestre compromès en la millora de l’educació, el país i la renovació de l’escola”; més endavant, com a impulsora de projectes com l’Institut de Batxillerat Casa Antúnez, l’escola Avillar Chavorrós i el centre de secundària adaptat Xavó-Xaví, al barri barceloní de Can Tunis on, en paraules de Soler, van emergir dues dimensions rellevants: “la idea d’escola-comunitat” i “el dret a l’educació i la lluita per la igualtat d’oportunitats”; i finament com a impulsora de programes d’acció especial, educació compensatòria i educació en la diversitat tant a Departament d’Ensenyament de la Generalitat com a l’Ajuntament de Barcelona. 

El rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, que presidia el seu darrer acte de lliurament d’un doctorat honoris causa abans de deixar el càrrec, va afirmar sentir-se “profundament honrat que hagi estat precisament la concessió d’aquest reconeixement acadèmic a una persona tan bona, tan forta i que ha estat, és  i serà un model per als nostres i les nostres estudiants de Mestre, però també de qualsevol altra carrera universitària”. Montaña també va mostrar-se convençut que el reconeixement a Codina ha de ser també “un recordatori de la importància de la formació dels mestres” en continguts i en “els valors intrínsecs a la seva funció a la societat”. 

Diversitat de públic en una Aula Magna plena 
Aquest ha estat el primer doctorat honoris causa que ha rebut M. Teresa Codina, nascuda a Barcelona l’any 1927. L’Aula Magna es va omplir amb més de 300 persones, de col·lectius i generacions molt diversos, que van voler acompanyar-la en un homenatge ple de moments emotius. Entre altres, hi havia exalumnes i excompanys seus a l’escola Talitha i al barri de can Tunis, així com Irene Rigau i Meritxell Ruiz, exconselleres d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. 

Com dicta la tradició, a l’inici de l’acte una setantena de doctores i doctors del claustre de la UVic-UCC van entrar en processó a la sala lluint la medalla de doctor de la Universitat. Durant l’acte, estudiants dels graus de Mestre de la UVic que han treballat la figura de Codina van adreçar unes paraules a l’homenatjada, com també ho va fer, a través d’un vídeo, Clara Ponsatí, exalumna de l’escola Talitha i exconsellera d’Ensenyament. 

La professora de la UVic i artista plàstica Montsita Rierola va lliurar a Codina l’original de la caplletra commemorativa del seu doctorat honoris causa: dues aspes helicoïdals posades perpendicularment, una imatge de traç minimalista però de màxima expressivitat que parla d’espai obert, del vent i de la capacitat de treure’n profit per als interessos de les persones. La música de la cerimònia la va aportar la Coral d’Estudiants de la UVic mentre que la colla castellera de la Universitat, els Emboirats, van aixecar un pilar d’honor a la nova doctora.