Mercè Generó: “La UVic-UCC ens dona la força per impulsar projectes importants de recerca”

L’acte d’inauguració de la XXVIII edició de la Universitat d’Estiu, que va tenir lloc ahir, a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic, va servir per donar el tret de sortida als programes formatius d’estiu i també per retre homenatge a Mercè Generó, pel seu lideratge al capdavant d’Osonament i la seva contribució en la consolidació d’un model d’atenció integral per a les persones amb malalties mentals i addiccions a Osona.

L’acte va ser presidit pel tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic, Josep Arimany, acompanyat pel rector de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Josep Eladi Baños; el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Manresa, Josep Gili, i el delegat del rector per a la Formació Contínua, Josep Ayats. La directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut, Marina Geli, va ser l’encarregada de pronunciar l’encomi de l’homenatjada. 

Compromís, treball i resiliència

Marina Geli en el seu encomi va parlar de Mercè Generó des del vessant personal i professional, i es va referir també al vincle entre la UVic-UCC i Osonament. Com a persona va destacar que Mercè Generó “és una dona forta, de família treballadora, de pare pagès i de mare filadora, que destaca pel seu compromís, treball i resiliència en tots els àmbits: personal, familiar, professional i cívic”. Geli va ressaltar el seu vessant de defensora dels drets de les persones amb trastorns mentals, però també “del patrimoni cultural, paisatgístic, social i de pagès del país”.

Pel que fa a l’aspecte professional, Geli va fer un repàs històric del que ha estat Osonament, des que va néixer el 1978 com a Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona fins a l’actualitat. Geli va posar en valor la feina feta des d’aquesta entitat en programes públics de la Generalitat, sanitaris, socials, d’habitatge i laborals al voltant de la salut mental. “Mercè Generó és una de les arquitectes de moltes xarxes de la comarca orientades a la millora de la vida de les persones i la comunitat”, va dir la ponent. 

Respecte al vincle entre Osonament i la UVic-UCC, la directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) va ressaltar que “en totes les funcions pròpies de les universitats —docència, recerca i transferència del coneixement— Osonament hi és present”. Va referir-se al vincle amb la Facultat de Medicina, el Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS), la Càtedra de Salut Mental i l’IRIS-CC, i a projectes com ara el de Parelles Artístiques, abans de concloure: “Osonament és una entitat del coneixement, territorial i de talent igual que la UVic-UCC i l’aliança ha donat i donarà molts fruits tangibles”. 

Osonament, un referent de país 

Mercè Generó va agrair a la UVic-UCC aquest reconeixement, “que tot i que s’ha centrat en mi, és per a tota la comunitat d’Osonament que ens ha acompanyat durant aquests quaranta-quatre anys”. Generó va afirmar tenir la sort de treballar amb 105 professionals que estimen l’entitat i “que fan possible que el model Osona Salut Mental sigui un referent de país”.  Defensora en tot moment de teixir complicitats amb l’entorn, es va mostrar convençuda que és això el que ha permès que avui la gent d’Osona tingui aquesta cartera de serveis públics en salut mental i addiccions, i va reivindicar el fet que la comarca esdevingués pionera en treballar conjuntament aquests dos aspectes.

En el seu discurs també es va referir a la relació amb la UVic-UCC, especialment amb la Càtedra de Salut Mental, l’IRIS-CC i el CESS “que ens ha donat la força per impulsar projectes importants de recerca, que són compartits i que ens porten a ser trencadors i ambiciosos a vegades més enllà de les línies vermelles que marca l’administració”, com ara el projecte Peer to peer, que permet contractar agents de suport entre iguals.  Per cloure el discurs, va demanar a Ignasi Subirachs que expliqués el seu testimoniatge, com a usuari del centre convertit després en treballador d’Osonament, on exerceix d’integrador social i agent de suport.

El tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Manresa, Josep Gili, es va mostrar especialment content per aquesta nova edició de la Universitat d’Estiu, en què destaca una major participació d’UManresa i s’aposta per “formacions que han de permetre augmentar el talent i posicionar-nos com a universitat obrint-nos més enllà del nostre àmbit territorial”. 

Per la seva banda, el rector de la UVic-UCC, es va referir a aquesta 28a edició de la Universitat d’Estiu, que “fa possible l’extensió del coneixement més enllà de la rutina acadèmica habitual i que permet obrir la universitat a persones que habitualment no segueixen formació reglada”. Va cloure el parlament dedicant unes paraules a l’homenatjada, sobre la qual va dir que “la seva actitud i la de tots els professionals de la seva organització són especialment importants per permetre la desestigmatització de la malaltia mental i fer possible una millor atenció dels que les pateixen”.

Va cloure l’acte Josep Arimany, que va dir de l’homenatjada que era una “una dona molt valenta, amb compromís de país i de territori, solidària, emprenedora”. També va destacar la importància de l’acord federatiu entre les fundacions universitàries del Balmes i del Bages “que han permès trencar la muralla que hi havia entre les dues comarques” i va destacar el paper que juga la universitat en les ciutats que l’acullen, que han d’aspirar a assemblar-se a les ciutats universitàries d’Europa com Siena, Tubinga o Coimbra. 

Formació per a tots els públics 

Durant l’acte el delegat del rector per a la Formació Contínua, Josep Ayats, va presentar la programació acadèmica i cultural d’aquesta 28a edició de la Universitat d’Estiu. Es tracta d’onze formacions curtes, repartides en diversos àmbits temàtics com la salut i el benestar, l’educació i societat, la comunicació i l’empresa, i les ciències, les tecnologies i l’enginyeria, a més del disseny, gràcies a la programació d’Elisava. Tal com va explicar Ayats, “aquestes formacions estan pensades per acostar la formació universitària a la ciutadania i perquè aquesta es pugui apropar a l’oferta universitària”, i també “perquè la cultura estigui a l’abast del nombre més gran de persones possible”.