S’alliberen 50 nous esturions europeus al riu Ebre per recuperar-ne la població

Nou pas important per a la recuperació de l'esturió europeu (Acipenser sturio) a Catalunya, Espanya i la Mediterrània occidental. Donant continuïtat al primer alliberament de 44 exemplars, efectuat el desembre de 2023 en el marc del projecte europeu “LIFE MIGRATOEBRE”, aquest matí s’ha fet un segon alliberament pilot de 50 nous esturions europeus al riu Ebre amb l’objectiu de recuperar la població d’aquesta espècie.

Aquest peix es va extingir a l’Ebre a mitjan segle XX, igual que en altres rius, a conseqüència de la sobreexplotació pesquera, la contaminació i la construcció de preses i assuts, que van limitar el seu accés a les àrees de reproducció. Els esturions, més enllà de ser coneguts per a l’obtenció del caviar, són una de les espècies de vertebrats més antigues que viuen al planeta, que van aparèixer a l'època dels dinosaures. Actualment els esturions d’arreu del món estan en un perill crític d’extinció. Concretament, l’esturió europeu només viu, i encara amb moltes dificultats, a la conca dels rius Garona i Dordonya, i a l’oceà Atlàntic proper.

El projecte està coordinat pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya i té la col·laboració del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), i del Centre d’Aqüicultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària (IRTA) a la Ràpita, amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del Govern d’Espanya. També hi participa el Govern francès, la regió de Nova Aquitània, l’associació MIGADO (Migrateurs Garonne Dordogne Charente Seudre) i l’Institut National de Recherche en Sciences et Technologies pour l'Environnement et l'Agriculture.

Els 50 esturions que s’han alliberat enguany han estat, des del 14 de novembre fins avui, a les instal·lacions del Centre d’Aqüicultura de l’IRTA a la Ràpita, on s'estaven aclimatant. Durant aquest període, se’ls ha implantat una marca externa i emissors d’ultrasons, perquè investigadors del CERM puguin fer el seguiment dels seus moviments durant un mínim de 6 mesos, fet que donarà informació sobre el seu comportament a l'Ebre.  

El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha destacat “la importància de la restauració d’aquesta espècie que s’havia extingit” i ha explicat que “la intenció és anar fent més alliberaments a mesura que des de França puguin anar augmentant-ne la reproducció fins que es pugui consolidar una població viable al riu Ebre”.

Per la seva banda, Marc Ordeix, coordinador del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis de la UVic-UCC, ha afirmat que “a partir d’ara caldrà estudiar el comportament dels exemplars alliberats i, per això, en aquest segon alliberament hem incrementat les mesures de seguiment i hem instal·lat unes boies amb uns receptors al mar per conèixer el seu comportament marí, que potser és l’etapa més desconeguda d’aquesta espècie”.

Finalment, des del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Jaime Castañer de Diego, de la Subdirecció General de la Biodiversitat Terrestre i Marina, ha posat en valor la tasca feta en els darrers anys a través del projecte europeu “LIFE MIGRATOEBRE” i ha destacat la importància d’aquest tipus d’iniciatives per afavorir la biodiversitat.