Un article del professor i investigador Javier Peña demostra que els infants i adolescents tenen pitjors nivells de condició física que els de generacions anteriors

El temps que els i les menors passen davant les pantalles, la baixa participació en activitats esportives a causa, en molts casos, de baixos ingressos familiars o de l’alt cost de programes esportius i de condicionament físic són alguns del motius que porten a la poca activitat física per part d’infants i adolescents. El director del Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física (CEEAF) i professor de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (FETCH) Javier Peña és coautor d’un estudi a la revista Journal of Science in Sport and Exercise on s’alerta sobre aquesta situació i d’una globalitzada dinapènia pediàtrica que és la pèrdua de força i potència muscular que no es deu a malalties neurològiques o musculars. Normalment és un problema que afecta persones de la tercera edat, però aquest estudi evidencia que aquest fenomen també es constata cada vegada més en persones joves.

L’article, liderat per Avery D. Faigenbaum del College de New Jersey i que també signen Tamara Rial d’Exercise and Women’s Health i Iván Chulvi-Medrano de la Universitat d’Alacant, posa de manifest que la majoria de menors, a nivell mundial, no compleixen els requeriments de 60 minuts al dia dedicats a practicar activitat física d’una certa intensitat que marca la OMS. Una de les dades més alarmants de l’estudi és que els adolescents, per exemple, salten set centímetres menys de mitjana que els de 1985, i que la taxa d’obesitat va ser tres cops major el 2015 que el 1985. Aquestes situacions, segons els autors, es deuen a un descens globalitzat dels nivells de força i qualitat muscular dels joves i suposen unes majors limitacions funcionals relacionades amb l’activitat física diària.

L’estudi, però, evidencia que la participació regular en programes d’entrenament que contemplin l’entrenament de força, com poden ser la participació regular en jocs, les activitat de condicionament físic o activitats esportives, donen oportunitats perquè els joves millorin la seva salut global i el seu estat físic mentre adquireixen les habilitats físiques i els comportaments que permeten assolir un estil de vida actiu. En l’article, els autors es posicionen a favor de l’entrenament de força pediàtric com la forma més efectiva de contrarestar la manca d’activitat física actual dels nostres joves. A més, recomanen posar en coneixement d’escoles, pares, metges i personal sanitari les conseqüències de la dinapènia infantil així com les mesures per tractar-la abans que es converteixi en un problema epidèmic.