Un llibre d'Anna Bonafont i Montserrat Vall recull l'evolució dels estudis d’Infermeria a Vic, que compleixen 50 anys

Anna Bonafont i Montserrat Vall van presentar ahir al Paranimf de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) el llibre Història dels estudis d’Infermeria a Vic, que deixa constància de l’evolució de la Infermeria al llarg de la història de la ciutat de Vic, i que és tot un reconeixement a la contribució i a l’impacte que han tingut els professionals en l’atenció mèdica al territori. Aquesta presentació va donar el tret de sortida als actes de commemoració del 50è aniversari de la presència d’aquests estudis a la ciutat.

Les autores, a més de la professió, comparteixen un gran compromís amb aquests estudis, ja que totes dues hi han exercit docència i també han estat directores de l’Escola d’Infermeria d’Osona, embrió de l’actual Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar. Amb la voluntat de posar en valor els èxits passats, identificar els reptes actuals i fer una prospecció de futur d’aquests estudis i de la professió, van explicar els eixos principals al voltant dels quals gira el llibre: els antecedents, la diplomatura, el canvi de titularitat, el reconeixement de la UVic-UCC, el grau en Infermeria i l’actual facultat. 

“Mirant enrere t’adones de com ha evolucionat la sanitat i la professió”, afirmava Anna Bonafont, que va manifestar haver intentat durant tota la carrera “saber què vol dir cuidatge i quines són les condicions que han de permetre fer avançar el nostre àmbit de coneixement”. Per la serva part, Montserrat Vall, que va fer un repàs a les fites més destacades tant de la professió com de la sanitat en l’àmbit global, es va mostrar molt contenta “de veure recopilada la història d’aquesta professió, meravellosa i dura”, i va encoratjar les noves generacions a escriure’n nous capítols. En la seva exposició, les autores van estar acompanyades per Meritxell Mondejar, actual coordinadora del grau en Infermeria.

Va ser present a l’acte el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, impulsor del llibre, que el va qualificar “d’obra singular, per la quantitat de temps, de coneixement i d’entusiasme que hi han dedicat les autores”, i va afirmar, citant Kierkegaard, que “la vida només es pot comprendre mirant enrere, però només es pot viure cap endavant”. També hi va intervenir la degana de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, Míriam Torres, que va valorar el fet que el llibre també aborda els desafiaments que presenta el futur per “atendre necessitats de l’entorn sanitari i social, cada cop més globalitzat, volàtil, incert, complex i, fins i tot, ambigu”. Torres va reivindicar la voluntat de l’actual Facultat de ser punt de referència, “amb una visió holística de la persona i un model de formació singular i de qualitat, orientada a la recerca i la innovació”.

Va cloure l’acte l’alcalde de Vic i president de la Fundació Universitària Balmes, Albert Castells, que va aprofitar l’ocasió per reivindicar el col·lectiu dels professionals de la infermeria “com a columna vertebral del sistema sanitari”. També, per defensar el binomi sanitari-social, tot destacant que “tenim un territori pilot d’integració social i sanitària i entomem el repte de fer-la possible davant dels desafiaments demogràfics de creixement de la població, en complexitat i diversitat, i també en envelliment”.

Una història de 50 anys

L’any 1974, amb una clara vocació social i comarcal, naixia a Vic l’Escola Femenina d’Ajudants Tècnics Sanitaris d’Osona, gràcies a la iniciativa de la societat civil. El projecte va ser impulsat per la Delegació del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) a Osona, liderada pel Dr. Josep M. Arimany i Ridaura, amb el Dr. Antoni Bayés com a primer director. En aquell context, l’objectiu principal era formar personal sanitari per fer front a les necessitats bàsiques de salut, en una època marcada per la manca d’instal·lacions i equipaments adequats. Inicialment, les classes es van impartir a la seu del Col·legi, fins que un any després l’Hospital de la Santa Creu de Vic li va cedir uns espais per portar a terme la seva tasca docent.

Després de dos anys d’inactivitat durant els quals es van produir canvis importants a les polítiques sanitàries i educatives per permetre la integració de les escoles ATS a la Universitat, el 1981 va renéixer com l’Escola Universitària d’Infermeria d’Osona (EUIO), adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta transformació va significar un canvi profund en la formació dels professionals, que ara es preparaven per exercir amb una perspectiva polivalent, científica i integral. 

Un nou punt d’inflexió va ser la integració de l’Escola als Estudis Universitaris de Vic. Aquest procés, que va suposar el traspàs de titularitat del COMB a la Fundació Universitària Balmes, va comportar el trasllat de l’EUIO al carrer Miramarges, on es van millorar els serveis de suport a la docència i les instal·lacions.

Amb el reconeixement de la Universitat de Vic l’any 1997, l’EUIO va passar a denominar-se Escola Universitària de Ciències de la Salut (EUCS). En aquesta etapa, es van incorporar els nous estudis de Fisioteràpia i Teràpia Ocupacional (1997) i Nutrició Humana i Dietètica (1998). Posteriorment, es va iniciar el procés d’harmonització dels ensenyaments a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, amb l’objectiu d’adaptar les titulacions als nous estàndards europeus, i avançar cap als graus i estudis de tercer cicle.

Finalment, el juliol de 2011, la Generalitat de Catalunya va aprovar la transformació de l’Escola Universitària de Ciències de la Salut en l’actual Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, culminant així un període de gran evolució. Aquest procés representa l’assoliment d’una fita històrica i consolida la Facultat com un referent en la formació de professionals de la salut al servei de la societat.