Un projecte sobre la funció dels herbívors als ecosistemes agroforestals guanya el V Premi de Recerca Guilleries

El projecte d’estudi “Desxifrant la història i la funcionalitat ecològiques dels espais oberts mediats per herbívors mitjançant metagenòmica del sòl a les Guilleries” del professor de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) Ferran Pauné Fabré i de l’investigador del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) Alexandre Clop Ponte ha guanyat la cinquena convocatòria del Premi de Recerca Guilleries.

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar atorga anualment aquests guardons en col·laboració amb el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona amb l’objectiu de promoure la recerca del patrimoni natural de les Guilleries en les temàtiques de l’aigua, el territori i la biodiversitat. La Càtedra està impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona (UdG).

L’equip format per Ferran Pauné, especialista en ecologia pastoral i doctor en Gestió Forestal i del Medi Natural, i per Alexandre Clop, genetista veterinari i doctor en Producció Animal, planteja un estudi pilot que pretén donar resposta a la llacuna de coneixement que existeix entorn de la funció dels herbívors —tant el bestiar ramader com la fauna salvatge— en la configuració de comunitats vegetals biodiverses i resilients a les pertorbacions ambientals que tenen lloc en els ecosistemes agroforestals de la muntanya mediterrània.

Pauné i Clop pretenen fer una diagnosi de l’estat passat i actual dels espais oberts agroramaders de l’àrea de les Guilleries i Savassona, i dur a terme una caracterització física, química i metagenòmica del sòl superficial en parcel·les sotmeses a diferents graus d’abandonament de l’activitat herbívora o d’aforestació. Concretament, l’estudi genòmic del microbioma (conjunt dels microorganismes que habiten en el sòl) se centrarà en les poblacions de bacteris i fongs, que són uns excel·lents indicadors de l’estat de salut del sòl i del seu cicle de nutrients. Aquests factors es relacionen amb l’equilibri entre les comunitats vegetals i animals que en depenen, i poden proporcionar informació sobre la història ecològica del sòl.

Amb tot, els investigadors volen esbrinar fins a quin punt les comunitats forestals actuals no són més que una etapa de disrupció en l’evolució natural d’un antic paisatge en mosaic, produïda per l’abandonament de les activitats agroramaderes i la consegüent pèrdua de biodiversitat. En aquest sentit, l’obertura d’espais mitjançant l’acció combinada dels herbívors i la gestió forestal jugaria, actualment, un paper fonamental en la generació de territoris més resilients i biodiversos.

La cinquena convocatòria del premi s’ha tancat amb cinc candidatures. El jurat, format per representants de les dues universitats, l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, ha fet una valoració molt bona de tots els projectes, i n’ha  destacat l’elevat nivell científic i el notable interès per a les necessitats actuals de coneixement de la zona.

Potenciar la recerca en l’aigua, el territori i la biodiversitat

El Premi de Recerca Guilleries vol incentivar la investigació en tres línies: l’aigua, el territori i la biodiversitat. El guardó està dotat amb 5.000 euros i el treball científic s’ha de desenvolupar al llarg d’un any. Posteriorment, s’edita en el marc de la col·lecció “Guilleries - Aigua i Territori” de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar i Eumo Editorial. Fins ara s’han publicat els tres primers projectes guanyadors, corresponents a les edicions de 2019, 2020 i 2021 del premi.

Aquest any s’ha dut a terme la investigació de l’equip beneficiari de l’edició del 2022, centrat en l’estudi dels refugis climàtics per a la fauna aquàtica al massís de les Guilleries. El guardó del 2023 continua la tasca de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, enfocada a acompanyar el desenvolupament d’un model de gestió territorial sostenible a les Guilleries.