Una bona conservació i gestió dels estanys i basses pot contribuir a l’alentiment del canvi climàtic
La presència de l’aigua dolça al planeta Terra és escassa i només representa, aproximadament, un 2,5% del total. Entre el 30 i el 50% de la superfície global d’aquesta aigua dolça es troba en basses i estanys, un recurs que malgrat ser excepcional acull el 70% d’espècies aquàtiques europees. A més, compten amb una presència més alta que en llacs o rius d’espècies rares, endèmiques o amenaçades com ara amfibis, invertebrats o plantes. La mida reduïda d’estanys i basses ha fet que hagin estat qüestionats, encara a hores d’ara, com a recursos que contribueixen a l’equilibri biològic del planeta i a la lluita contra el canvi climàtic.
Aquests ecosistemes esdevenen un actiu per mitigar el canvi climàtic alhora que ofereixen a la societat beneficis que, moltes vegades, passen desapercebuts. Alguns exemples en són la provisió de l’aigua, el control d’inundacions, la captació de CO2 o els múltiples beneficis per a la salut de les persones. En aquest context, el projecte PONDERFUL (POND Ecosystems for Resilient Future Landscapes in a changing climate), liderat pel grup de recerca en Ecologia Aquàtica de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) estudiarà, durant quatre anys, estanys i llacunes d’arreu d’Europa per concretar quina és la seva implicació en el canvi climàtic i per millorar la conservació dels seus ecosistemes i biodiversitat.
L’objectiu principal del projecte, al capdavant del qual hi ha la professora d’investigació ICREA Sandra Brucet, és utilitzar els estanys i llacs com a solucions basades en la natura (Nature-Based Solutions) per actuar contra el canvi climàtic i millorar la conservació de la diversitat, els ecosistemes i el benestar de la societat. Per això, per una banda, el treball estudiarà les xarxes d’estanys existents i, per l’altra, identificarà les possibilitats, la rendibilitat i les barreres existents a l’hora d’implementar solucions basades en la natura. Per exemple, l’equip es preguntarà: quina rendibilitat té restaurar un estany? Quins costos i beneficis té conservar la seva biodiversitat? Quines barreres existeixen a l’hora de fer-ho?
Per fer-ho possible, PONDERFUL avaluarà les interaccions i retroalimentacions que aquests ecosistemes tenen amb la resta de la biodiversitat en diversos estanys i basses en múltiples localitzacions. Serà mitjançant mostrejos en diverses parts de la Unió Europea, Turquia i Llatinoamerica, en concret Uruguai, on s’obtindran els resultats que posteriorment serviran per desenvolupar una guia de finançament i inversió sostenible per a la implementació de les solucions basades en la natura. Aquesta guia estarà orientada, precisament, a sensibilitzar per a la conservació de la biodiversitat d’estanys i basses.
Divuit socis d’onze països
PONDERFUL compta amb la implicació de 18 socis entre universitats, centres de recerca i entitats privades dels 11 països implicats. A més de la UVic-UCC també hi participen la Universitat de Girona i Randbee Consultants, d'Espanya; l’IGB Leibniz-Institute of Freshwater Ecology and Inland Fisheries, l’Ecologic Institute de Berlin i la Technische Universitaet Muenchen d’Alemanya; la Katholieke Universiteit Leuven de Bèlgica; la Haute Ecole Specialisee de Suisse Occidentale de Suissa; la University College de Londres, la Bangor University i Freshwater Habitats Trust de Regne Unit; la Middle East Technical University, de Turquia; el CIIMAR - Centro Interdisciplinar de Investigação Marinha e Ambiental de Portugal; l’Aarhus Universitet, de Dinamarca; l’Uppsala Universitet de Suècia; l’Institut Superieur d'agriculture Rhone Alpes i Amphi International, de França, i la Universidad de la Republica d’Uruguay
“Aquesta varietat de socis de diversos països fa que els mostrejos en llacunes i estanys puguin ser múltiples i en diverses localitzacions i permetin obtenir una anàlisi de la situació actual molt més àmplia”, explica la coordinadora del grup de recerca en Ecologia Aquàtica i investigadora principal del projecte, Sandra Brucet. La professora d’investigació ICREA insisteix en la importància d’implicar en el projecte a stakeholders o parts interessades com poden ser gestors, ramaders, ONG, consells comarcals o ajuntaments, entre altres, “per coordinar la gestió d’aquests espais”. Mireia Bartrons, investigadora del grup de recerca en Ecologia Aquàtica, subratlla que cal tenir en compte el seu punt de vista i que, al llarg del projecte “es faran moltes reunions amb ells per treure conclusions i recomanacions orientades a les directives europees, que han d’anar alineades amb aquests públics interessats”.
A part del grup de recerca responsable del projecte, des de la UVic-UCC també es compta amb la implicació del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CEIG), dirigit per Gerard Coll. Tal i com recomana la Unió Europea en qüestió de gènere, el grup actuarà com a responsable de la transversalitat de gènere en el contingut i les accions que es desenvoluparan al llarg del cicle de vida del projecte. Alguns exemples en son la participació en enquestes, vetllar per contractacions i activitats paritàries o conduir la dimensió del gènere en la recerca.
Mostrejos principals en tres zones bioclimàtiques: mediterrània, atlàntica i continental
Al llarg dels 4 anys del projecte es duran a terme un total de 16 mostrejos dividits en tres zones bioclimàtiques diferents: la mediterrània, que engloba Espanya i Turquia, l’atlàntica, que inclou Bèlgica, una meitat de Dinamarca i Regne Unit i, per últim, la continental, que afecta Suïssa, l'altre meitat de Dinamarca i Alemanya. Urugai té una zona bioclimàtica pròpia, la subtropical. Dels llocs on es duran a terme els mostrejos ja se n’han identificat el nombre d’estanys i basses, la seva paisatgística, els serveis ecosistèmics específics demostrats o la regulació de la quantitat i la qualitat de l’aigua, entre altres paràmetres.
A Catalunya s’han identificat diverses zones per analitzar. Es tracta de tres zones localitzades a Girona, el Baix Ter (Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter) i les basses de l’Albera i Cap de Creus, i també s’analitzaran zones a la Catalunya central que encara s’han de definir. Del total de basses mostrejades, en 10 es practicarà un resampling, és a dir, es mostrejaran també l’any que ve per veure la variabilitat interanual de l’ecosistema.
El projecte s’emmarca dins la convocatòria Horitzó 2020 de la Unió Europea i té un pressupost total de gairebé 7 milions d’euros, dels quals la UVic-UCC n’ha obtingut 800.000. El passat 1 de desembre es va posar en marxa el projecte que s’espera que acabi de cara al novembre de 2024.
Notícies
La Facultat Medicina participa en un estudi que certifica que el Codi infart redueix la mortalitat en un 35 %
Implantar programes d’atenció sanitària com el Codi infart per diagnosticar i tractar de forma precoç casos d’infart de miocardi, redueix la letalitat d’aquests episodis un 35 % i la mortalitat a llarg termini un 27 %, segons un estudi publicat per la Revista Española de...
Una exposició i una ruta literària en record de Llorenç Soldevila, en el segon aniversari de la seva mort
El pròxim dimarts 10 de desembre, coincidint amb la data del segon aniversari de la seva mort, tindrà lloc la inauguració de l’exposició "Geografia vital de Llorenç Soldevila" a l’espai Josep Vernis de l’edifici B, que des del 29 de novembre ja es pot visitar...
Ja és aquí el número 11 de l'UCampus, la revista institucional de la UVic-UCC
Des de dimarts passat, ja es pot consultar el número 11 de l'UCampus, la revista institucional de la UVic-UCC, que s'edita en format digital. Publicada en català, castellà i anglès, aprofundeix en diversos temes d'interès de la UVic-UCC, sigui en format reportatge o...
La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, visita la UVic-UCC, on participa en una jornada sobre com afrontar reptes globals des del món local
La consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Alícia Romero, ha visitat aquest matí la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), coincidint amb la seva assistència a la jornada “Noves aliances publicoprivades per abordar reptes globals des del món local...