Model de formació centrat en l\'estudiant

Model de formació
centrat en l'estudiant

Ensenyament personalitzat


Ensenyament personalitzat

L\'excel·lència, un dels nostres objectius

L'excel·lència,
un dels nostres objectius

Creixement personal, formació integral

Creixement personal, formació integral

Compromesos amb el desenvolupament sostenible

Compromesos amb el desenvolupament sostenible

Treball en equip per arribar més amunt

Treball en equip
per arribar més amunt

Notícies
  • 09.02.2016

    El rector de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Jordi Montaña, i el president de l’Escola Ginebró, Gorka Insausti, han signat un conveni marc de col·laboració. L’acord compromet les dues institucions a treballar conjuntament en l’esfera acadèmica, científica i professional, així com a promoure el debat i l’intercanvi d’idees en àmbits d’interès per a totes dues parts.

    L’objectiu del conveni és desenvolupar iniciatives de col·laboració en matèria de docència, recerca, innovació i transferència de coneixement. L’acord també contempla que les dues institucions comparteixin informació sobre temes d’investigació o publicacions que puguin ser interessants, i que col·laborin en l’estudi i execució de projectes que ajudin a projectar la seva tasca.

    L’Escola Ginebró és una societat cooperativa concertada dedicada a l’ensenyament. Nascuda el 1969 a Sant Celoni, aquesta institució, que actualment està situada a Llinars del Vallès, imparteix classes d’Educació Infantil fins a Batxillerat. També ofereix cicles formatius en esport i informàtica, i formació per a adults.

  • 08.02.2016

    La Generalitat de Catalunya ha atorgat per primera vegada a la UVic-UCC, dues beques FI perquè pugui contractar personal investigador novell i promoure la qualitat de la recerca que desenvolupa. Els ajuts permetran incorporar Anna Dot i Laura Farré, dues doctorandes que treballaran en el marc de dos dels programes de doctorat de la Universitat. Enguany la UVic-UCC ha doblat el nombre de beques FI, fet que la situa entre les úniques tres institucions catalanes a les quals la Generalitat ha atorgat més ajuts que el curs anterior.

    Dot està escrivint una tesi sobre la censura i la manipulació en les traduccions, i s’incorporarà al programa de Traducció, Gènere i Estudis Culturals. La doctora i professora de la UVic-UCC, Pilar Godayol, s’encarregarà de dirigir la seva tesi, que desenvolupa en el marc de la recerca Traducción y Censura: Género e ideologia (1939-2000). Per altra banda, Farré treballarà al programa de doctorat d’Innovació i Intervenció Educatives amb l’objectiu de desenvolupar la seva tesi sobre la participació de l’alumnat de secundària en pràctiques educatives democràtiques. El treball s’emmarca en el projecte Democracia, participación y educación inclusiva en los centros educativos i serà dirigit per la doctora Núria Simó de la UVic-UCC.
     

  • 08.02.2016

    Del 9 al 26 de febrer es pot veure a l’Espai Josep Vernis de Miramarges l’exposició “1915-2015. Centenari de la Federació Catalana d’Atletisme”.
    La Federació Catalana d’Atletisme, juntament amb la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes i l’Oficina de Gestió Cultural han portat a la UVic aquesta exposició itinerant sobre l’atletisme a Catalunya amb motiu del centenari de la Federació. Coordinada pel professor José Luís López del Amo, l'exposició s’inclou dins el programa d’activitats de la UVic-UCC en el marc de la celebració de Vic 2016 Capital de la Cultura Catalana.

    L’exposició està formada per 14 tòtems il·luminats, de doble cara, i 4 vitrines expositores que inclouen material històric divers de l’atletisme català. També s’hi presenta una mostra de samarretes històriques.
     

  • 08.02.2016

    El locutor radiofònic Joaquim Maria Puyal va reflexionar divendres passat a la UVic sobre el paper que han tingut les retransmissions esportives en la normalització lingüística a Catalunya. Per a Puyal, la llengua catalana “és el que aguanta la nostra identitat cultural”, i va reclamar tenir consciència lingüística per mantenir-la. Puyal va defensar aquestes idees en un col·loqui a l’Aula Magna de la UVic, davant d'un centenar de persones, amb els professors de la UVic-UCC, Xavier Ginesta i Eusebi Coromina. L’acte el va obrir el rector de la Universitat, Jordi Montaña, que va presentar el ponent com a “mestre de periodistes” i va assegurar que és un “regal i un plaer per la UVic-UCC” escoltar la seva conferència.

    El paper de les retransmissions en la normalització

    El 1976 Puyal va tenir l’oportunitat de narrar per Ràdio Barcelona un partit del Barça en català. “La censura no ens va posar cap línia vermella perquè el futbol era l’opi del poble”, va explicar el periodista, que va assegurar que “el que realment va ser fantàstic és que la gent va reconèixer en allò un llenguatge propi, una proximitat que anava més enllà de l’idioma”. Malgrat que la SER no va posar obstacles a retransmetre l’enfrontament en català, Puyal va notar una certa incomprensió: “No estaven segurs que els oients m’entenguessin, la qual cosa demostra que no entenien el que els estava proposant. I això encara dura”.

    La cultura de les retransmissions s’havia construït exclusivament en castellà durant la dictadura i Puyal havia de configurar el seu propi llenguatge narratiu. “Vaig adaptar expressions de l’anglès al català, com ara outside, que vaig convertir en orsai”, va narrar el locutor, que es defineix a si mateix com un “cuiner de la llengua”. Per Puyal, els professionals que fan ús del català l’han de conèixer i trobar l’equilibri entre el llenguatge corrent i el normatiu. “No hem de parlar com es parla al carrer perquè difondríem termes incorrectes, però tampoc hem de ser uns puristes tancats a l’evolució de la llengua”, va reblar. El periodista va reivindicar el català com a element vertebrador de la identitat cultural catalana i va lamentar la poca “consciència lingüística” que hi ha a Catalunya.

    El periodisme, una professió amb “transcendència social”

    Puyal també va posar en valor la tasca dels periodistes com a eina de transformació de la societat. El locutor va posar com a exemple la incorporació en les retransmissions esportives de les dones, unes professionals tradicionalment apartades d’aquest món. “Vam demostrar que la dona es pot incorporar amb normalitat al camp de futbol”, va assegurar el periodista, que dóna a les professionals del seu equip rols destacats per fer “informació qualificada”. Puyal ha recriminat l’actitud de l’entrenador del Barça, Luis Enrique, que no va voler valorar els càntics racistes contra Dani Alves a l’estadi de l’Espanyol. “Si no condemnem atacs racistes als camps, si no tractem la dona igual que als homes, si no matisem les coses, no permetem que la nostra audiència es formi un criteri”, va asseverar el periodista.

    Puyal va reconèixer que la televisió no està complint amb els estàndards de servei públic que considera exigibles a tots els mitjans. El locutor es va confessar “enamorat de la televisió”, però va explicar que va decidir abandonar-la fa 23 anys perquè “em fan molt mal els criteris amb els quals es governa a dia d’avui”. “Entenc que la clau és l’audiència: et dóna publicitat i pots pagar un bon equip, però també cal fer programes amb una ferma vocació de servei”, va afegir.

  • 05.02.2016

    Investigadors de la línia de recerca d’Ecologia Aquàtica del CT Beta – Xarxa TECNIO de la UVic-UCC ha aconseguit un projecte de la Fundación Biodiversidad del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente per millorar l’estat de conservació del fartet (Aphanius iberus), un peix continental endèmic del litoral mediterrani de la Península Ibèrica que està amenaçat d’extinció.

    El fartet, de la família dels ciprinodòntids, rarament supera els 5cm de longitud, presenta dimorfisme sexual i viu poc més de dos anys (individu mascle a la foto). L’espècie tolera amplis rangs de salinitat i temperatura, però actualment es troba desplaçada als ambients més salobres degut principalment a la presència d’un peix invasor d’aigua dolça, la gambúsia (Gambusia holbrooki). Durant la darrera meitat del segle XX la distribució de l’espècie va patir una forta regressió degut a la destrucció i deteriorament del seu hàbitat i actualment es conserven poc més de 20 poblacions en tota la Península. L’espècie està protegida tant a nivell nacional com europeu.

    El projecte té com a objectius determinar l’estat actual de conservació de l’espècie i del seu hàbitat en límit nord de la seva distribució: els parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà i del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Aquest objectiu es portarà a terme amb campanyes de divulgació i sensibilització ambiental, amb treball de camp per conèixer l’estat de conservació de les poblacions, així com de les llacunes on habiten, i amb actuacions puntuals de restauració ambiental per a la millora de l’hàbitat.

    A nivell més general, aquest projecte ajudarà a la conservació de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics continentals, que en les darreres dècades han patit una forta regressió a nivell mundial. Es contribuirà així als objectius de l’Estratègia 2020 de Biodiversitat de la Unió Europea.

    Participaran en el projecte tant el personal investigador del grup, els doctors Sandra Brucet, Anna Badosa i Lluís Benejam, com les investigadores en formació Mireia Aguilera i Serena Sgarzi.

    Foto de Josep Armengol.

  • 03.02.2016

    El professor de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Joan Arumí, ha publicat a través d’Eumo Editorial el llibre ‘Entrena’ls per cooperar’, una reflexió sobre les habilitats i les competències que hauria de desenvolupar l’esport de base. A partir de la seva pròpia experiència com a entrenador, Arumí aprofundeix en els aspectes claus que els educadors, els esportistes i els pares i mares haurien de tenir en compte.

    El periodista Jordi Basté ha escrit el pròleg del llibre, que arrenca a partir d’una de les situacions habituals que el professor de la UVic-UCC ha viscut com a professional dedicat a l’esport de base. Quan exercia com a entrenador de bàsquet, Arumí va decidir canviar la manera habitual de dirigir l’equip i va optar per estimular l’aprenentatge cooperatiu, integrant els jugadors en la presa de decisions. El llibre explica l’evolució que van fer els esportistes des d’una mirada educativa i incideix en les actituds que l’esport hauria d’estimular entre aquells que el practiquen.

    Arumí és doctor per la UVic-UCC i treballa des de fa anys en la relació entre educació i esport. La seva tesi doctoral aborda les virtuts de la cooperació aplicada en un context esportiu. Actualment forma els futurs entrenadors i educadors impartint classes al grau de CAFE de la Universitat.

1
|
2
|
3
|
4
|
5
|
6