Els investigadors s'expliquen

El fet d’haver rebut un gran estoc de diferents elements de joguines de la fàbrica Goula (Vic, 1942-1996) ens va impulsar a emprendre un projecte artístic i de recerca que incloïa, d’una banda, la producció d’obra amb el material de la fàbrica i, de l’altra, l’estudi de la memòria històrica del seu entorn humà, amb la intenció de determinar-ne l’abast social i cultural més enllà de la ciutat de Vic.
Es va pensar que rescatar la història de la seva trajectòria podria contribuir a donar valor al projecte artístic en la mesura en què el dotava d’un coneixement indispensable per generar peces amb un sentit crític i, alhora, el situava en un context entre l’art, el joc i la memòria.
Montsita Rierola de Mas (Santa Eulàlia de Riuprimer, 1971). Doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2017). Membre del Grup de Recerca Coneixement i Didàctica (Grup CODI de la Uvic-UCC). Màster en Producció Artística i Recerca per la Facultat de Belles Arts de la UB (2008). Llicenciada a la Facultat de Belles Arts de la UB (2006). Diplomada en Mestre d’Educació Infantil a la UVic-UCC (1997). Professora de la UVic-UCC dins de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes, al Departament de Didàctica de les Arts i les Ciències. Membre vocal d’H, Associació per a les Arts Contemporànies de Vic. Artista visual. Les darreres exposicions: El relat d’una exposició, amb la peça participativa Fes-te el lleó!, amb Jordi Lafon, a Can Palauet, Mataró (2017). Com una cadira, amb la peça N’hi ha per llogar-hi cadires! Al Centre Cultural La Casa Elizalde, Barcelona (2017). Sota l’ombra de la participació. En el projecte Tela Per Fer, amb la peça Passar-se la pilota, ACVic (2018).

 

26/04
Retrat del suïcidi a la comarca d'Osona
El suïcidi és un problema de salut pública a nivell mundial, essent la segona causa de mort en persones de 15 a 29 anys i s'estima que cada 40 segons, mort una persona al per suïcidi.
L'Autòpsia Psicològica és un instrument que ens permet esbrinar i acalrir casos de morts dubtoses i identificar si han estat suïcidi. Conèixer els factors de risc permet dissenyar estratègies de prevenció i reduir la taxa a nivell mundial.
El casos de suïcidi a Osona segueixen el perfil tipus a nivell mundial però amb algunes característiques particulars, en quant a mètode i factors motivacionals.
Jordi Naudó Molist (Puigcerdà, 1963), és doctor en Psicologia per la UVic-UCC, amb la tesi Estudi epidemiològic i aplicació de l'Autòpsia Psicològica en les morts per suïcidi a la comarca d'Osona en el període 2013-2015.És professor de psicologia a la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar i també al Grau de Psicologia de la Facultat de d'Educació i Ciències Humanes de la UVic-UCC. En l'actualitat combina la docència amb la Delegació de Formació Continuada de la Facultat de Salut i el Benestar. Membre del Grup de Recerca SaMIS a la UVic-UCC, i exerceix com a psicòleg clínic des de fa 28 anys.
 

3/05
Experiències de participació per comprendre la ciutadania dels joves
Què significa participar? Quins i com són els espais a través dels quals els joves participen? Quina relació hi ha entre els termes participació i ciutadania? Què és la ciutadania? Què vol dir exercir la ciutadania? Com es concreta la ciutadania en la vida dels joves? Partint de les converses amb quatre joves, la tesi pretén desvetllar aquests i altres interrogants amb l’objectiu de comprendre com les experiències de participació de les joves contribueixen a la vivència de la ciutadania.
Alba Parareda Pallarès (Roda de Ter, 1985 és doctora en Pedagogia per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) amb la tesi “Aprenentatge democràtic i ciutadania a través de la participació de quatre joves: una perspectiva narrativa”. Actualment, és professora pel Departament d’Ensenyament a l’etapa de l’educació secundària i a la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic-UCC. És membre del Grup de Recerca Educativa de la Universitat de Vic (GREUV) i forma part del projecte “Camins”, impulsat des de la mateixa universitat.

 

10/05
El Disseny Universal de Pràctiques Instrumentals en Grup
És la música un patrimoni exclusiu dels músics? Què és ser music,? Qui és musical i qui no ho és?. Perquè ens auto limitem a l’hora de fer música si no ho fem davant el futbol o el ciclisme o qualsevol pràctica esportiva pel fet que existeixin esportistes d'elit com Messi o Indurain. El treball d'aquesta tesi ha explorat l'accessibilitat de la música instrumental per a tothom, a través d'un enfocament basat en el Disseny per a Tothom (Universal Design). La recerca ha comptat amb l'excepcional projecte de l'Orquestra Inclusiva de la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya que ha permès establir algunes de les claus que faciliten el poder fer musica sense cap limitació d'accés als participants. El treball proposa atorgar a la participació en orquestres la consideració de bé públic. Aquest posicionament ha aportat altes quotes de satisfacció i benestar als participants, així com establir factors afavoridors de la implementació dels principis d'accessibilitat al món de la música instrumental grupal.

Luís Solé i Salas (Barcelona, 1963) És músic i professor al Departament de Didàctica de les Arts i de les Ciències de la Facultat d'educació Traducció i Ciències Humanes. Compagina les tasques de docència als graus de Mestres d'educació Primària i Infantil. És membre del Grup de Recerca d'atenció a la Diversitat (GRAD) i compagina les tasques de docència i recerca amb diferents projectes musicals, abastant aspectes diferents com la direcció, composició, creació, i interpretació de musiques  en els àmbits de la música antiga i música de l'Índia. També es director de la Orquestra Inclusiva de la Universitat de Vic. L'enfocament de la seva trajectòria durant els darrers anys, vinculats a la Universitat de Vic-UCC esta molt vinculat a processos de participació i accessibilitat en el camp de la pràctica musical des dels posicionaments del Disseny per a Tothom.
Activitat coorganitzada amb l’Escola de Doctorat de la UVic.