Els investigadors s'expliquen

Dijous 9 de març
El projecte de Josep Anselm Clavé: poesia, cant coral, periodisme cultural i associacionisme obrer
Roger Canadell Rusiñol

Títol de la tesi: Josep Anselm Clavé i l’escriptura: obra poètica i periodisme cultural.
Especialitat: Filologia Catalana/ Literatura Catalana.
Defensada el 21 de desembre de 2012 a la Universitat de Barcelona
Directora: Dra. Rosa Cabré Monné (UB)

Per què podem afirmar que Clavé va ser el veritable modernitzador de la cultura popular catalana juntament amb Frederic Soler? De quina manera van confluir el cant i la poesia amb l’associacionisme obrer? Fins a quin punt el rerefons ideològic i republicà del projecte cultural ideat per Clavé va ser derterminant? La mitificació d’alguns passatges de la vida de Clavé han ocultat en gran part la seva grandesa?

Roger Canadell Rusiñol ( Sant Llorenç Savall, 1974) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, amb la tesi Josep Anselm Clavé i l’escriptura: obra poètica i periodisme cultural, amb la qual va obtenir el Premi Lluís Nicolau d’Olwer de l’Institut d’ Estudis Catalans (2016).
És professor de Literatura dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC (des de 2002), al Grau de Llengua i Literatura Catalanes i al Màster d’Edició digital. La seva recerca s’ha especialitzat en la literatura i la cultura catalanes del segle XIX (literatura popular i Renaixença) i en la poesia catalana de mitjans segle XX (especialment en l’obra poètica de Miquel Martí i Pol, del qual ha estat curador d’alguns llibres i antologies). Es membre del Grup d’Estudis de la Literatura del Vuit-cents (GELIV) i de la Societat Verdaguer. Des de 2016 és director adjunt de la Fundació Miquel Martí i Pol

 

Dijous 23 de març
Inquietud, represa cultural catalana sota el franquisme
Montse Caralt Sagalés

Títol de la tesi: Inquietud (1955-1966).
Una revista Cultural sota el franquisme
Especialitat: Literatura, història, art, humanitats
Llegida el 25 de novembre de 2016 a la Universitat de Vic
Director: Dr. Francesc Codina ( UVic-UCC).
Tutora: Teresa Camps (UAB)

 

Inquietud va ser un veritable focus de cultura i un agent cultural actiu durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX. La revista és entesa com a font històrica del pensament cultural i de la història intel·lectual i social del període, ja que va jugar un paper aglutinador en la configuració cultura del seu entorn com a vehicle transmissor de pensament, de modernització, i com a tribuna des d’on es difonien idees des d’una perspectiva plural i interdisciplinària. Es parlarà del context literari (Concurs Parroquial de Cantonigròs, Estudiants de Vic 1951) i artístic (<<Els 8>> i Josep Maria Selva), de la censura (s’aportarà documentació) i del teixit intel·lectual que va participar en la publicació (Brossa, Mestres Quadreny, Subirachs, Espriu, Tharrats, Quasimodo, Ionesco, Serrallonga, Martí i Pol, Quintana, Triadú, Selva, Solà, Riba, Pedrolo...).

Montse Caralt Sagalés va néixer a Vic l’any 1986. És doctora en Traducció, Llengües i Literatura ( 2016) per la UVic-UCC, llicenciada en Història de l’art (2009) per la Universitat Autònoma de Barcelona, i màster en Anàlisi i Gestió del Patrimoni (2010) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat diversos articles, capítols de llibres , i ha curat, conjuntament amb Roger Canadell, l’edició del poemari Veu incessant de Miquel Martí i Pol. Forma part del consell de redacció de les revistes Reduccions. Revista de poesia i Ausa, i actualment és directora de la Fundació Miquel Martí i Pol, i professora de la UVic-UCC.

 

Dijous 11 de maig
Lecturas de Parmènides
Joan Ferrer Gràcia

Títol de la tesi: El poema de Parmènides: Entre Zenó i Heidegger. Una relectura
Especialitat: Filosofia
Llegida el 14 de maig de 2015 a la Universitat de Girona
Director: Dr. Oriol Ponsatí- Murlà (UdG)

El poema de Parmènides representa el naixement d’una tradició cultural donada que consisteix en una força ben determinada sèrie de textos: Plató, Aristòtil, Kant, Hegel, etc. Quines endimoniades característiques tenia, aquest poema, que el fessin capaç de fer néixer tot un gènere de textos i tota una tradició cultural? Com se’l ha de llegir, per comprendre-ho? I després de llegir-lo, què en fem?

Joan Ferrer Gràcia, va néixer a Berga l’any 1965. És doctor en Filosofia  (2015) per la Universitat de Girona i llicenciat en Filologia Clàssica (1995) per la Universitat de Barcelona. Ha rebut el Premi Extraordinari de Doctorat en ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura (2015) per la Universitat de Girona i el Premi Cum Laude (2016) de l’Institut d’Estudis món Juïc i la Xarxa Vives d’universitats per la tesi El poema de Parmènides: Entre Zenó i Heidegger. Una relectura, recentment publicada ( PPU, Barclona, 2017). Ha publicat també De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis ( Edicions de la Ela Germinada, Girona,2011;2a.ed.2012), Heráclito y Parménides (RBA, Barcelona, 2016; traducció castellana de María Seguin; també ha sortit traduït a l’italià i al francès; original català inèdit) i D’Arquíloc a Teognis. Poesia lírica grega (Edicions de la ela Germinada, Girona, 2016). Actualment està traduint la Física d’Aristòtil i treballa com a professor d’història de la filosofia a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic.

Dijous 25 de maig
Mesurant el grau de fragilitat de les persones. A quin nivell tenim el nostre “ dipòsit de salut”?
Jordi Amblàs Novellas

Títol de la tesi: La fragilitat com a base del diagnòstic situacional davant el repte de la complexitat clínica al final de la vida
Especialitat: Medicina
Llegida el 15 de desembre de 2016 a la Universitat de VIc- Universitat Central de Catalunya
Director: Dr. Xavier Gomez Batiste i Dr. Joan Carles Martori

Als països del primer món s’esdevé un fenomen que sembla no tenir aturador: l’envelliment de la població i l’augment de persones amb un elevat nombre de malalties cròniques. Els propers anys aquest fet suposarà un dels reptes més importants per als sistemes i per als professionals de la salut, que hauran d’excel·lir en l’abordatge de la complexitat derivada de la dificultat per a la presa de decisions en i amb aquets pacients.

Aquesta investigació ha desenvolupat una eina ( Índex Fràgil-VIG) que permet mesurar el grau de reserva / fragilitat de les persones, que l’avalen com una eina senzilla ( respecte al contingut ), ràpida ( en el temps d’administració),i amb una excel·lent capacitat discriminativa i predictiva.

Jordi Amblàs Novellas. Vic,1971. Es metge especialitzat en geriatria i doctorat per la UVic-UCC en Cures pal·liatives. És professor a la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, coordinador del Màster de Cures Pal·liatives de l’ICO/ UVic-UCC i responsable de Recerca de la Càtedra de Cures Pal·liatives/ UVic-UCC. Membre del comitè d’experts d’atenció al final de la vida de la Sociedad Española de Geriatria i del Primary Research Group de la European Association for Palliative Care. Ha realitzat múltiples ponències per tot el continent europeu, i és autor de diverses publicacions a revistes mèdiques nacionals i internacionals. Actualment treballa a l’Hospital Universitari de la Santa Creu/ Hospital Universitari de Vic.