Dels contaminants tòxics a la salut humana: les vint-i-dues preguntes clau per a un futur mediambiental  més sostenible a Europa

Quins són els productes químics més agressius per al medi ambient? En quins punts del planeta es concentren més contaminants? Es poden detectar productes tòxics que no són fàcilment identificables? Com protegir millor la biodiversitat i els ecosistemes naturals? La degradació del medi ambient i els recursos naturals, la pèrdua de biodiversitat, els impactes sobre la salut i les crisis en la seguretat alimentària són alguns dels efectes dels productes químics abocats al medi ambient per l’activitat humana. Ara, un estudi internacional en què participa Miguel Cañedo-Argüelles, investigador del Centre Tecnològic en Biodiversitat, Ecologia i Gestió Ambiental i Alimentària (BETA) – Xarxa TECNIO de la UVic-UCC i membre de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB), determina quines són les vint-i-dues qüestions prioritàries a considerar per gestionar de manera més sostenible els riscos ambientals associats als productes químics a Europa.

La recerca, publicada a la revista Environmental Toxicology and Chemistry, vol perfilar un nou full de ruta —amb una perspectiva més global i coordinada— per a diversos sectors socials i econòmics de l’àmbit dels productes químics i la gestió del risc ambiental a Europa. El nou treball forma part de les iniciatives del Global Horizon Scanning Project (GHSP), impulsat per la Societat de Química i Toxicologia Ambiental (SETAC, en anglès) per identificar els principals factors que alteren la qualitat mediambiental en diverses àrees geogràfiques (Europa, Àfrica, Nord-Amèrica, Amèrica del Sud i Àsia-Pacífic).

És possible un futur mediambiental més sostenible?

El nou treball científic vol avaluar com interactuen entre sí diversos factors que afecten els ecosistemes naturals (productes químics, alteracions hidrològiques, degradació ambiental, etc). En opinió de Miquel Cañedo-Argüelles, “els ecosistemes estan sotmesos a molts factors d’estrès i els científics els analitzem habitualment de forma separada per limitacions tècniques”. No obstant això, “aquests factors estan interactuant a la natura, i sovint aquesta interacció no té com a resultat la suma dels efectes individuals, ja que poden haver-hi sinergies o antagonismes” afegeix Cañedo-Argüelles.

Considerar els productes químics de manera aïllada “pot donar com a resultat una avaluació simplista que no considera la complexitat del món real”, afirma al seu torn el professor Alistair B.A. Boxall (Universitat de York), un dels principals autors de l’estudi. “El nou treball —continua— fa èmfasi en les prioritats de la recerca dels científics internacionals i en les principals llacunes del coneixement sobre riscos i impactes dels productes químics. Així doncs, volem contribuir a centrar l’esforç científic en les qüestions que realment importen, i a adoptar decisions sobre el tipus de recerca que cal aplicar per actualitzar les polítiques d’actuació i les regulacions”.

Contaminants emergents: noves amenaces per al medi ambient global

Segons els experts, en el futur caldrà identificar els ecosistemes d’Europa amb major risc de degradació per contaminació química i definir quins són els prioritaris per a la conservació de la biodiversitat. En aquest escenari, serà imprescindible conèixer millor l’efecte potencial dels contaminants emergents, que en general deriven de productes farmacèutics o cosmètics i no estan regulats per cap legislació específica. Tal com explica Cañedo-Argüelles, “actualment hi ha prop de 3000 fàrmacs en el mercat que finalment arriben al medi ambient, i en la majoria dels casos no es té gaire informació del seu possible impacte sobre la biodiversitat”.

Segons l’investigador és important també que els estudis ecotoxicològics s’ajustin millor a la situació real del medi natural per conèixer la resposta potencial dels ecosistemes als contaminants. “Sovint els estudis sobre les concentracions límit d’una determinada substància en l’ambient es basen en assajos de laboratori amb una o poques espècies, com per exemple el crustaci planctònic Daphnia magna” recorda Cañedo-Argüelles.

“Però en els ecosistemes conviuen moltes espècies que interaccionen entre si. Els contaminants afecten espècies diferents i poden modificar les interaccions tròfiques, de manera que generen respostes complexes i inesperades a tot l’ecosistema que afecten el nivell de poblacions i de comunitats. Per això, una bona opció per a estudis futurs seria combinar assajos de laboratori amb l’ús de mesoscosmos  —ecosistemes artificials amb control sobre les condicions ambientals— i si cal també, fer estudis de camp”, afirma l’investigador.

En la recerca també hi participen experts de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC-CSIC-UCLM-JCCM) i l’Institut IMDEA Aigua (Universitat d’Alcalà).