El mapa global de la salinització dels rius: un de cada tres està afectat a tot l’Estat

Un de cada tres rius peninsulars està salinitzat sobretot per l’impacte de l’activitat agrícola i la urbanització del territori. Aquest problema mediambiental afectarà cada cop més ecosistemes hídrics arreu del món a causa de l’escalfament global, el consum creixent d’aigua i l’explotació del recursos naturals del sòl. Aquestes són algunes línies vermelles que revela el volum especial sobre la salinització dels ecosistemes aquàtics, publicat aquest desembre a la revista Philosophical Transactions of the Royal Society B, i editat pels experts Miguel Cañedo-Argüelles, investigador del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC, del grup de recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM-UB) i de l’Institut de l’Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona (UB), Ben Kefford (Universitat de Canberra, Austràlia) i Ralf B. Schäfer (Universidad de la Landau, Alemanya).

També participen en el treball els investigadors del FEHM-UB Núria Bonada (UB-IRBio), Cayetano Gutiérrez-Cánovas, Raúl Acosta i Pau Fortuño; Neus Otero i Albert Soler, del Grup de Recerca de Mineralogia   Aplicada   i   Medi   Ambient (MAiMA) de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB; David Suari i Santiago Gorostiza (UAB), així com  experts de l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria, la Universitat de Múrcia, la Universitat de Castella-La Manxa i l’Institut de Productes Naturals i Agrobiologia  (IPNA-CSIC) de Canàries, entre altres.

Rius amb excés de sal: el component humà

La salinització és una greu amenaça mediambiental a tot el planeta, alguns dels exemples més extrems de la qual es troben en rius d’Austràlia.  En el conjunt del continent europeu, la salinització relacionada amb l’activitat humana també és cada cop més preocupant, però manquen encara les directives de regulació. A la península ibèrica, el mapa dels rius afectats per la salinització–un terç de tots els sistemes fluvials a l’actualitat-  serà cada cop més extens, segons revela el nou treball que analitza les causes principals de la salinització i elabora prediccions futures en els escenaris del canvi climàtic i els diferents usos del sòl. En algunes conques fluvials de la península –el torrent de Soldevilla a  Sallent,  la plana del riu Ebre o la regió de Múrcia- alguns rius tenen salinitats tres o quatre cops superiors a la del medi marí.

L’excés de sal en els sistemes fluvials genera un greu impacte ecològic, econòmic i de salut global, en alguns casos relacionats amb la concentració de carcinògens en el medi aquàtic o bé de metalls alliberats per la corrosió de canonades. Les activitats de mineria, agricultura i ramaderia i els canvis en el règim de precipitacions –que limiten la capacitat de dilució de sals en els rius-  es perfilen com les principals amenaces sobre la salut mediambiental dels rius en matèria de salinització.

A més d’empobrir els valors sistèmics dels ecosistemes naturals, la salinització també encareix el procés de potabilització de l’aigua de consum, afecta de manera directa la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes aquàtics, provoca canvis en el paisatge típic del bosc de ribera i altera la fisiologia dels insectes aquàtics. “Però encara ens falta molta informació bàsica a escala d’organismes, comunitats i ecosistemes per poder-ne predir els efectes”, explica Miguel Cañedo-Argüelles, segons el qual, “només quan puguem disposar d’aquesta informació de base podrem elaborar models eficaços que ens permetin anticipar i mitigar els efectes de la salinització sobre els ecosistemes aquàtics”.

Com podem modificar la resposta dels rius salinitzats? 

El nou treball també revisa quins són els efectes que poden modificar les respostes dels sistemes aquàtics a la salinització i apunta tres factors fonamentals a tenir en consideració: “La sinergia amb altres factors que poden interaccionar amb la salinització (augment de temperatura, contaminació por metalls, etc.); la composició iònica de l’aigua –diferents ions tenen diferent toxicitat- i els factors biogeogràfics (rius no salinitzats a prop que poden servir de font d’organismes colonitzadors) i evolutius (la generació de poblacions d’organismes resistents a les concentracions elevades de sals)”, diu Cañedo-Argüelles.

És urgent limitar les concentracions límits d’ions en els rius

L’expansió de les mines de sal a Alemanya durant els anys 50 va tenir un impacte dramàtic sobre l’ecologia dels rius (en especial, el Werra i el Wipper). El nou treball revela que aquests episodis de salinització extrema en ecosistemes aquàtics a Alemanya -revisats en la bibliografia científica per Schulz i Cañedo-Argüelles- van causar la mortalitat massiva de poblacions de peixos i l’aflorament d’algues tòxiques, entre altres impactes mediambientals. A l’actualitat, alguns països com ara Austràlia i els Estats Units han fet alguns avenços per regular el nivell de salinització en els rius però el nivell de protecció és encara insuficient

“Es fa evident que la legislació actual sobre la salinització dels ecosistemes aquàtics és massa laxa i incompleta i encara manquen mesures de gestió efectives”, subratlla Cañedo-Argüelles. “La mesura de gestió més important i urgent és establir concentracions límit d’ions en l’aigua per protegir la biodiversitat i la salut dels ecosistemes aquàtics”, conclou l’investigador, segons el qual “caldrà potenciar la col·laboració de tots els agents implicats per activar accions preventives i de gestió adequades i preservar així la salut mediambiental dels sistemes fluvials amenaçats pel greu problema de la salinització”.