Vés al contingut

Els biofertilitzants obtinguts a partir de dejeccions ramaderes poden competir amb els fertilitzants convencionals i tenen menys impacte ambiental

Els biofertilitzants procedents de les dejeccions ramaderes, tema d'estudi del projecte FERTIMANURE

Els biofertilitzants obtinguts a partir de dejeccions ramaderes poden competir amb els fertilitzants convencionals i tenen menys impacte ambiental

Els productes biofertilitzants que s’han obtingut a les biorefineries del projecte europeu FERTIMANURE, coordinat pel Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), han mostrat un rendiment agronòmic equivalent al dels productes fertilitzants convencionals, i uns impactes ambientals similars i, en alguns casos, fins i tot menors. Pel que fa a l’usuari final, el projecte ha detectat que els agricultors es mostren predisposats a utilitzar preferentment aquest tipus de productes, i que els factors que més poden afectar la seva decisió són la seguretat i el preu dels nous productes. 

També s’ha identificat que un dels factors que pot ajudar a fer que els biofertilitzants obtinguts a partir de dejeccions ramaderes siguin més competitius en el mercat de fertilitzants és incorporar, com a part del mateix procés, algunes tecnologies de recuperació d’energia, com ara la digestió anaeròbia (per produir biogàs). A més a més, des del FERTIMANURE s’ha treballat per demostrar que alguns dels biofertilitzants recuperats poden ser atractius per al sector de l’agricultura ecològica. Per això, s’han generat documents amb recomanacions, que es compartiran amb la Comissió Europea, el Govern català i el Govern espanyol. 

Els resultats d’aquest projecte són de gran interès en l’àmbit català, però també a escala europea, ja que incideixen directament en un dels principals reptes de gestió de l’activitat ramadera. La ramaderia és l’activitat econòmica que fa un major ús del sòl a Europa, sigui de manera directa o indirecta: en conjunt, les explotacions ramaderes poden generar fins a 1.400 tones de dejeccions cada any, de les quals només una fracció molt petita s’acaba processant i la resta és aplicada al sòl agrícola com a fertilitzant, provocant així un fort impacte ambiental. 

Per ajudar a revertir aquesta situació, la Comissió Europea aposta per projectes com el FERTIMANURE, que ajudin a desenvolupar, avaluar i validar estratègies innovadores per gestionar part d’aquestes dejeccions i recuperar nutrients minerals, per tal de produir fertilitzants fiables, segurs i competitius en el mercat. 

Divuit productes biofertilitzants obtinguts en cinc biorefineries 

FERTIMANURE és un projecte de referència a Europa en l’àmbit de la valorització de les dejeccions ramaderes en forma de biofertilitzants, és a dir, productes fertilitzants obtinguts a partir de nutrients recuperats de materials d’origen biològic. 
L’objectiu principal del consorci del FERTIMANURE, format per vint socis europeus i també de l’Argentina i Xile, ha sigut proposar noves estratègies tecnològiques per a la gestió sostenible de les dejeccions, tenint en compte la seguretat i el rendiment dels productes recuperats; la sostenibilitat ambiental, econòmica i social del procés, i els models de negoci que es poden originar. A Catalunya, també han format part del projecte el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, la Cooperativa la Plana de Vic i el Centre Tecnològic LEITAT. 

El projecte FERTIMANURE ha avaluat el funcionament a escala real de cinc biorefineries en territoris d’Europa amb una alta concentració ramadera. Cadascuna d’aquestes instal·lacions ha plantejat una combinació de tecnologies dissenyada per valoritzar en origen les dejeccions ramaderes més habituals a Europa (purins de porc, fems de vaca i gallinassa), amb la finalitat d’obtenir-ne biofertilitzants. Concretament, ha recuperat divuit productes diferents, alguns rics en nitrogen, altres més rics en fòsfor, productes amb un alt contingut de carboni orgànic i bioestimulants.  

A Catalunya, el projecte ha comptat amb una biorefineria a l’explotació de Cal Ros, a Muntanyola (Osona), dissenyada per a tractar-hi purí porcí. En aquest cas, la biorefineria incloïa una unitat de separació sòlid-líquid i dos trens de tractament diferenciats, bioassecatge i un procés tèrmic per a la fracció sòlida, i contactors de membrana, osmosi inversa, crioconcentració i reactors de microalgues per a la fracció líquida. En paral·lel, però, també s’hi ha fet proves de valorització de gallinassa. 

Presentació de resultats a la jornada PRO-FEM 

La presentació dels resultats del FERTIMANURE a Catalunya s’ha fet en el marc de la jornada PRO-FEM, un esdeveniment de referència per al sector ramader a Catalunya, que s’ha dut a terme a Vic el 16 i 17 de maig. La jornada, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, ha despertat un gran interès, ja que hi ha assistit de gairebé 200 participants. 

En aquesta ocasió, el seu programa ha girat exclusivament entorn de la recuperació de nutrients procedents de les dejeccions ramaderes i de residus orgànics, fent un especial èmfasi en el potencial de valorització dels materials orgànics generats a Catalunya per diferents canals. 

Bona part de les intervencions dels experts que hi han participat han tingut a veure amb el potencial que hi ha a Catalunya de recuperació de nutrients a partir de la producció de biofertilizants i amb la sortida al mercat d’aquests productes. A més a més, s’han tractat els reptes i les oportunitats que han aparegut arran dels canvis recents de la normativa de fertilitzants tant en l’àmbit estatal com europeu.

Share in social networks:

Notícies

Jordi Gili, ponent del primer Growth Mornings

Jordi Gili parla de com aplicar la IA als processos de vendes en el primer Growth Mornings de l’Escola de Postgrau

El Growth, l’esdeveniment orientat al creixement humà i transversal de les empreses que la UVic celebra anualment, creix amb l’organització d’una sèrie de píndoles formatives matinals, de curta durada, que li donaran continuïtat al llarg de l’any. Aquest dijous al matí ha tingut lloc...

Personal del CERM fent treball de camp per estudiar els peixos

Gran part dels peixos continentals autòctons de Catalunya estan en regressió o en risc d’extinció

L’escalfament planetari i el canvi global està afectant la població de peixos marins i continentals. Un bon exemple en són les vint-i-nou espècies de peixos continentals autòctones de Catalunya, una gran part de les quals es troben en situació de regressió o en risc d’extinció...

El CT BETA presenta els resultats de divuit anys de seguiment d’un assaig de fertilització amb purí a Osona

El CT BETA presenta els resultats de divuit anys de seguiment d’un assaig de fertilització amb purí a Osona

En el marc d’una Jornada PATT, el Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC ha presentat a Torelló els resultats d’un assaig iniciat l’any 2006 que analitza els efectes de la fertilització amb purí de porc en sistemes de doble cultiu anual en condicions de secà...

Foto de grup dels participants de la 6a edició del programa TEO

Es tanca la 6a edició del programa Talent Esportiu Osona, anunciant que el municipi de Centelles s’hi incorpora el curs vinent

L’acte de cloenda de la 6a edició del programa Talent Esportiu Osona (TEO), que va tenir lloc ahir, dilluns, a la Sala Coll Bardolet del Sucre, va comptar amb els disset esportistes participants en l’edició d’enguany, procedents d’entitats esportives de Vic, Torelló i Gurb, així...

Contacta amb nosaltres

Si tens algun dubte, tenim la resposta

Contacte