Skip to main content

Els recels i les oportunitats de la IA en el món del periodisme centren una jornada organitzada per la FEC i l’ACED

Taula rodona amb els directors dels diaris per parlar de la IA

Els recels i les oportunitats de la IA en el món del periodisme centren una jornada organitzada per la FEC i l’ACED

La intel·ligència artificial (IA) genera una certa prevenció i la lògica por a allò que és desconegut, però també és una eina que obre un ampli ventall de possibilitats en el món del periodisme, sense perjudici de suplantar les persones atès que, cal recordar-ho, la IA ha estat creada per la humanitat. Aquesta és la idea general que va planar en totes les ponències de la jornada Periodisme i Intel·ligència Artificial: entre el Recel i l’Adaptació, que es va fer divendres passat, 1 de desembre. Organitzada per la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC) de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i l’Associació Catalana d’Editors de Diaris (ACED), amb el suport del Departament de la Presidència de la Generalitat, va tenir lloc a les instal·lacions de BAU, centre adscrit a la UVic-UCC, a Barcelona.

La primera ponència, titulada “El periodisme davant la IA: interpretació crítica i adopció responsable de les tecnologies algorítmiques”, va anar a càrrec de Patrícia Ventura, doctora en Mitjans, Comunicació i Cultura per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i experta en ètica, IA i comunicació. En la seva exposició, de caràcter conceptual, va situar l’inici de la intel·ligència artificial a mitjan s. XIX, quan John McCarthy va crear l’expressió “intel·ligència artificial” per referir-se a la intel·ligència de les màquines i a la computació de l’ésser humà. En la mateixa línia i època, Alan Turing, considerat el pioner en el desenvolupament de la IA, ja es preguntava si una màquina podia pensar, “i aquesta és una pregunta que avui ens ha d’importar, perquè en funció del que responguem li delegarem més o menys funcions; hem d’entendre el seu potencial, però també els seus límits”, deia Ventura.

Per a la ponent, una de les qüestions que cal plantejar-se és si les màquines poden tenir consciència, ja que “la intencionalitat és el que defineix la comprensió genuïnament humana”. Ventura també va referir-se al corrent de pensament que existeix sobre la IAG (intel·ligència artificial general), una intel·ligència artificial similar a la humana i que es diferencia de la intel·ligència de les màquines per a coses concretes. En aquest punt va subratllar que cal tenir present que “darrere d’una màquina sempre hi ha una persona”.

Ventura va referir-se a conceptes com el transhumanisme, que considera que l’espècie humana millorarà a través de la tecnologia, i l’antropomorfotització dels robots i les màquines perquè tinguin aparença humana, preguntant-se si és necessària. També va plantejar fins a quin punt la humanitat està disposada a arribar amb la IA en termes de productivitat i eficiència i si la IA crearà més desigualtats. Tot i que la IA obre oportunitats en molts àmbits, com ara el de salut i d’atenció a la gent gran, també cal estar atent a aquells aspectes en què la IA no ens acaba de funcionar, com per exemple en la discriminació que fa de perfils en un procés de selecció amb criteris poc raonables.

Finalment, l’experta en ètica, IA i comunicació va exposar que en el camp del periodisme la IA ja és present a les redaccions dels mitjans de comunicació, en els processos de recopilació, producció i distribució d’informació. La IA pot dir què és noticiable, quin títol triar, quin contingut destacar, fet pel qual “cal estar atents i no perdre el control”. Ventura va acabar la seva ponència amb una reflexió: “Des del periodisme hem de preguntar-nos què és la cosa humana que ens singularitza; el periodisme hauria d’exercir el rol de diferenciar allò que és veritat d’allò que és mentida i caldria apostar per un periodisme més humà”.

Taula rodona amb directors de diaris

Un dels plats forts de la jornada, amb el qual es va tancar la matinal, va ser la taula rodona que van protagonitzar diversos directors i directores de diaris membres de l’ACED. Hi van participar Albert Sáez, director d’El Periódico; Enric Sierra, director adjunt de La Vanguardia; Esther Vera, directora de l’ARA; Marc Basté, editor de Diari de Sabadell, Diari de Terrassa i Nació Digital, i Anna Sáez, directora de Segre, i va estar moderada per Agustí Danés, director editorial del grup El 9 Nou.

Com a tret de sortida del debat, es va llançar la pregunta de si la IA ocupa o preocupa les redaccions dels mitjans de comunicació. Enric Sierra va afirmar que “la IA és una eina a la qual no hem de tenir por i l’hem d’aprofitar per fer un millor producte; ens toca aprendre com funciona perquè siguem nosaltres els que la manem a ella i no a la inversa”. Anna Sáez va comentar que “les màquines ens han de fer més humans i ens han de servir per dedicar el temps a allò que és realment important”. Per la seva part, Marc Basté va opinar que “és la lluita definitiva del model de periodisme; som molt a prop de ser irrellevants i, per tant, hem de fer una transformació profunda”.

Albert Sáez va fer una distinció entre el que és el ChatGPT i la IA. “El debat és quina és l’essència del periodisme, què fa que no el pugui substituir ningú i què fa que sigui imprescindible per a la gent”. Esther Vera, al seu torn, va comentar que estava més en l’adaptació que en el recel i que “periodisme és tornar als gèneres, als clàssics”. En aquest sentit, va subratllar que “el periodisme només sobreviurà si és valor afegit”, ja que la IA ens serveix per a tasques que estalvien temps, però no per a fer notícies.

En el transcurs de la taula rodona van sorgir diferents reflexions al voltant de l’ofici i del negoci del periodisme. Una d’elles va ser sobre com combatre les fake news, i en aquest punt Sáez va dir que “el periodisme existeix perquè existeix la mentida” i fent un pas més enllà va afirmar: “Google, l’hauríem d’haver inventat nosaltres, i el més just seria que el seu algoritme fos transparent”. Un altre tema va ser l’autoria de les informacions, tenint en compte que “el ChatGPT es nodreix de la feina que fem nosaltres gratis i de la nostra propietat intel·lectual”, segons Vera. Ella també va apuntar, en referència a l’enèsima amenaça de què el diari en paper desapareixerà, que “el que sobreviurà és l’ofici, tot i fer un producte sense xarxa de distribució”. En aquest punt, Sierra va subscriure que “la distribució és un dels nostres mals perquè no hi ha una xarxa pública o transparent” i va comentar que “les noves generacions consumeixen informació d’una altra manera i el periodisme ha d’adaptar-s’hi sense anar en detriment de la seva qualitat”. 

Experiències concretes

La jornada va comptar amb l’exposició d’alguns casos periodístics pràctics en els quals ja s’està utilitzant la IA. Un d’ells va ser el que va presentar Raül Menéndez, del Departament de Desenvolupament de Producció i Gestió de Continguts de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que va parlar de “La IA aplicada al 3Cat”. El ponent va començar afirmant que “la IA ha de ser un mitjà per recuperar els valors del periodisme”, tenint en compte que la IA influeix sobretot en la fase de producció periodística, distribució i recopilació de dades. Tot seguit, Menéndez va passar a detallar com el 3Cat està usant la IA. Bàsicament, es fa servir per a transcripcions automàtiques d’àudio de vídeos, per a l’arxivament automàtic, per analitzar de què es parla en un document audiovisual (i crear núvols de paraules més emprades, per exemple) i com a assistent periodístic que suggereix un títol, un resum, un etiquetatge SEO o un contingut relacionat, però tenint en compte que “el periodista és el que ha d’anar a cobrir la notícia”.

David Corral, responsable d’Innovació de RTVE, va parlar de l’ús que fan a la corporació de ràdio i televisió espanyola de la IA amb la ponència titulada “Entre el recelo y la adaptación... hay unas cuantas oportunidades”. Segons ell, “la IA generativa és una màquina de generar desinformació i, per tant, els mitjans de comunicació han d’oferir certesa”. En aquesta línia va afegir que la IA suposarà noves habilitats i llocs de treball “i no necessàriament n’ha de destruir”, sinó que “hi haurà una transformació del mercat de treball i es crearan molts llocs que encara no s’han inventat”. Corral també va presentar diferents eines d’IA que ja utilitzen a RTVE per crear continguts, verificar i arxivar, entre altres.

La tercera ponència, en línia des de Londres, va anar a càrrec de Charlie Beckett, professor of Practice, director of Polis and de Polis/LSE JournalismAI Project a la London School of Economics and Political Science. En la seva intervenció, que duia per títol “Generating Change: the impact of AI on journalism”, va donar algunes dades d’un estudi sobre el coneixement i l’ús de la IA que ja estan fent els periodistes i va referir-se a l’estratègia d’IA que haurien de seguir les organitzacions, la qual implica estar informats, assignar responsabilitats, provar i repetir, dibuixar línies mestres i col·laborar, entre altres. Beckett va referir-se també als riscos de la IA als mitjans de comunicació —discriminació, desinformació, dubtes sobre drets d’autor dels continguts, dependència, competència i efectes al model de negoci, etc.— i també a les oportunitats que genera, com ara més eficiència, noves eines per empoderar els periodistes, nous productes i serveis per a les audiències, etc.

Oriol Duran, secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, va cloure la jornada i va manifestar que “el que acabarà quedant del diari en paper és la ploma de qualitat” i que la IA “mai et farà una anàlisi com déu mana o et recordarà una anècdota”. 

Les persones que no van poder assistir a les conferències de la jornada poden escoltar-les íntegrament en aquest vídeo: Jornada Periodisme i Intel·ligència Artificial: entre el Recel i l'Adaptació - YouTube

 

Comparteix a les xarxes:

Notícies

Estudiants del Campus Vic de la UVic-UCC

Un projecte de la UVic-UCC estudiarà com abordar les desigualtats en la docència universitària des de la interseccionalitat

A les aules de les universitats, hi coincideixen joves de perfils culturals, ètnics, socioeconòmics o de gènere molt diversos. Les desigualtats són presents a l’entorn universitari, però sovint no s’aborden o es fa d’una forma monofocal, és a dir, tenint en compte només un eix...

Els FEDAC Wolvineers de Girona, guanyadors de la FLL 2024 de la UVic-UCC

L'equip FEDAC Wolvineers de Girona guanya la 12a edició de la FIRST Lego League de la UVic-UCC

L'equip FEDAC Wolvineers de Girona ha guanyat la dotzena edició de la FIRST Lego League Challenge, el torneig STEAM que aquest dissabte s'ha celebrat a Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeries de la UVic. El segon classificat ha estat l'equip The 9th Element, de Manlleu...

Sandra Ejarque, en la seva intervenció

El rol dels valors en el lideratge i en la construcció de les marques centren la segona jornada Growth de la UVic-UCC

Empresaris, emprenedors, directors de recursos humans i altres representants d’empreses de la Catalunya Central es van reunir ahir al Paranimf de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) en la segona edició de la jornada Growth. Es tracta d’un esdeveniment per...

Material Audiovisual

La UVic-UCC impartirà dos nous cicles formatius de grau superior el curs que ve, integrats al campus universitari

La UVic-UCC ampliarà l’oferta de cicles formatius de grau superior (CFGS) que imparteix al seu Campus Vic el curs que ve. Als cinc que ja ofereix fins ara, el Campus Professional n’incorporarà dos de nous: un CFGS en Educació Infantil amb especialitat en Pedagogia Montessori...

Contacta amb nosaltres

Si tens algun dubte, tenim la resposta

Contacte