Finalitzen els dos primers anys del projecte Hallenges, que ha evidenciat l’impacte de la psicologia positiva en el benestar dels adolescents

El projecte Hallenges (Happy + Challenges, el repte de la felicitat), coordinat per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i en el qual fins ara han participat uns 200 estudiants de 1r i 2n d’ESO de l’Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, ha finalitzat els seus dos primers anys d’execució. Elisenda Tarrats, investigadora del grup de recerca Emprèn de la UVic-UCC i coordinadora del projecte, comenta que el programa ha assolit el seu objectiu principal: demostrar els efectes positius que té la psicologia positiva en el benestar dels adolescents. 

El projecte Hallenges es basa en un programa de psicologia positiva que, durant l’educació obligatòria secundària, ofereix eines als adolescents per poder gestionar el seu autoconeixement amb l’objectiu que assoleixin un millor benestar personal i acadèmic. Amb aquest programa es vol millorar la seva autorealització, incrementar la resiliència, afavorir sentiments com l’autoestima o la seguretat, i identificar les seves fortaleses, amb la intenció de beneficiar la seva vida personal i també professional, de manera que es puguin incorporar al món laboral d’una manera efectiva.

Tarrats destaca que les activitats sobre psicologia positiva que planteja el projecte Hallenges per als alumnes parteixen de l’evidència científica i dels articles sobre aquest tema que s’han publicat en revistes de referència. A partir del coneixement científic, la investigadora defensa que “tota classe d’intervenció en matèria de psicologia positiva, amb independència de la durada que tingui, és exportable a qualsevol nivell educatiu, ja que ofereix un conjunt d’eines a l’alumne que el fan més resilient en una societat complexa com l’actual”. L’Institut Miquel Martí i Pol té previst donar continuïtat al projecte Hallenges durant, almenys, els dos pròxims cursos acadèmics per tal que els estudiants que van començar-lo a 1r d’ESO puguin completar-lo fins a 4t d’ESO.

Per a la coordinadora del projecte, el Hallenges s’emmarca en una de les prioritats de la UVic-UCC com és “transferir coneixement acadèmic al territori”. Segons Tarrats, “com a universitat, amb el projecte Hallenges tenim una oportunitat per ser útils a la societat seguint el model de la quàdruple hèlix que defineix els agents que intervenen en un procés d’innovació: ciutadania, empresa, centres de coneixement i administració pública”. En aquest sentit, el programa està obert a qualsevol centre d’educació de la comarca d’Osona que tingui interès per la psicologia positiva i per dotar els alumnes de soft skills (habilitats transversals toves), entre les quals el World Economic Forum destaca el pensament analític, la creativitat, la resiliència, la motivació, la curiositat, l’empatia o el lideratge, entre altres.

Satisfacció per part de l’institut

Mercè Palau, directora de l’Institut Miquel Martí i Pol, comenta que el projecte Hallenges ha encaixat molt bé amb la proposta pedagògica del centre, ja que “l’educació emocional és un dels pilars del nostre projecte educatiu i per a nosaltres és bàsic poder atendre les necessitats, sobretot en salut mental, dels nostres estudiants”. Segons ella, el benestar de l’alumne és una inquietud transversal, que va més enllà del Hallenges, tot i que aquest programa contribueix a “identificar les motivacions, els neguits, les aptituds, les habilitats, les intel·ligències, etc. de cada alumne”.

Un dels aspectes que des de l’Institut Miquel Martí i Pol es valora més positivament d’aquest projecte és el treball en xarxa que genera, ja que “les orientadores extreuen informació dels alumnes que és molt útil per als equips docents i per als coordinadors o coordinadores”. El Hallenges “ens permet arribar a l’alumne i identificar situacions que en el marc d’una altra assignatura no es veuen, atès que a vegades els joves de forma individual actuen d’una manera i en grup, d’una altra”. 

Palau comenta que un dels reptes del Hallenges és que “cal anar-lo adaptant a les necessitats dels alumnes perquè d’un curs a l’altre van canviant”, però reconeix que la flexibilitat del programa permet utilitzar les eines i els recursos més adients per a cada edat. També admet que als adolescents al principi els costa parlar de les emocions i n’hi ha que s’hi oposen, “però hem pogut trobar la manera d’arribar-hi”. En aquest sentit, un canal per expressar-se que han utilitzat enguany ha estat el de l’art i l’expressió artística.

El treball que es fa durant el curs amb els estudiants de l’Institut Miquel Martí i Pol en el marc del projecte Hallenges s’estructura com una assignatura més, amb un total de trenta-quatre sessions setmanals, en cadascuna de les quals es tracten aspectes concrets de la psicologia positiva. En total, durant el curs es proposen una quarantena d’activitats diferents a l’alumnat basant-se en el mètode learning by doing (aprendre tot fent). En aquest centre de secundària de Roda de Ter el programa es va posar en marxa de manera pionera el curs 2022-2023 amb l’alumnat de 1r d’ESO i té dues coordinadores.

Premis als curtmetratges dels estudiants

Com a cloenda del projecte Hallenges d’aquest curs, aquest dilluns es va fer una jornada a l’Aula de Cinema de la UVic, que va consistir en un taller de pòdcast i en el lliurament dels premis del certamen de curtmetratges fets pels estudiants de 2n d’ESO de l’Institut Miquel Martí i Pol. Els curtmetratges que s’hi han presentat havien de reunir diversos requisits, com ara tenir una durada màxima de 5 minuts i partir de conceptes de psicologia positiva treballats a l’aula en el marc del projecte Hallenges. En el lliurament dels premis —cinc categories en total— hi va participar Josep Burgaya, degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC; Mercè Palau, directora de l’Institut Miquel Martí i Pol, i Elisenda Tarrats, coordinadora del projecte Hallenges. 

El premi a millor curt va ser per a One day, de les estudiants Berta Cañete, Bruna Comas, Ariet Casanovas, Roser Redorta i Greta Castanyer. El premi a millor guió se’l va endur el curt Millores consecutives, dels estudiants Aleix Masoliver, Karim El Moustaphoui, Martí Vila i Aniol Coromines. Com a millor vestuari, el premi va recaure en Posa’t a les meves sabates, de Marc Bassols, Guillem Casals, Pol Vilaregut i Sergi Latorre. El premi al millor muntatge va ser per al curt La nova oportunitat, de Marçal Canadell, Pol Molera, Gil Vizcaíno, Sendo Sunyer i Roc Serra. I, finalment, el premi a millor banda sonora, el va guanyar Sense por d’Ona Canela, Laia Pastells, Aina Roqué, Clàudia Casellas i Violeta Serradell.