Mireia Bartrons, coautora d'un estudi fet a Islàndia sobre els efectes del canvi climàtic al sòl

El canvi climàtic escalfarà l'aire, el mar, però també el sòl. Sota els nostres peus succeeixen processos claus per a la nostra supervivència, el reciclatge de la matèria orgànica o la fertilitat del sòl en són exemples. Aquest dilluns la revista Nature Ecology & Evolution publica la recerca més global que existeix fins ara sobre els efectes de l'escalfament del sòl a curt i a llarg termini. Aquesta investigació l'ha dut a terme el consorci ForHot a Islàndia, format el 2012 per un grup de científics, convençuts que Islàndia és el millor laboratori europeu per estudiar l'escalfament global.

Entre els científics que el conformen, i que són coautors de l'estudi, hi figuren Mireia Bartrons, professora i membre del grup de recerca en Ecologia Aquàtica de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Sara Marañón, Jordi Sardans i Albert Gargallo investigadors del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i Josep Peñuelas investigador del CREAF i el CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas).

Durant el seu treball, els investigadors van observar que els primers anys d'escalfament del sòl l'ecosistema pateix una superreacció: el metabolisme dels microorganismes s'accelera, s'allibera carboni a l'atmosfera i la composició del sòl canvia. No obstant això, a llarg termini, aconsegueix un nou equilibri en el qual ja no s'observen canvis bruscos: les espècies d'éssers vius són diferents o s'han adaptat i, encara que hi ha una concentració menor de carboni, nitrogen i matèria orgànica, l'ecosistema ha aconseguit un nou estat estacionari.

Els investigadors van comparar els efectes de l'escalfament en 124 elements de l'ecosistema que representaven diferents organismes vius (plantes, comunitats de microorganismes i fongs) i inerts (composició del sòl). Segons l’equip investigador, un dels punts forts del treball és el consorci que conformen, format per científics que estudien diferents variables als mateixos llocs, com ara les comunitats microbianes, les variables químiques del sòl, la biomassa de les arrels, els nematodes, la vegetació o la quantitat de carboni. “Altres recerques se centren en una quantitat més limitada”, comenta Sara Marañón, investigadora del CREAF i coautora de l'estudi.

Una zona a Islàndia permet observar les conseqüències de l'escalfament del sòl a curt i a llarg termini        

La recerca es va dur a terme prop de Hveragerdi, al sud-oest d'Islàndia, “una localització especial perquè hi ha una activitat geotèrmica que provoca que la temperatura del sòl vagi dels 0,5°C als 40°C, depenent de la distància fins als punts calents subterranis”, explica Mireia Bartrons, segons la qual “això permet estudiar com afecta l'augment de temperatura l'ecosistema subàrtic”.

A més, en aquest entorn hi ha gradients de temperatura amb diferent antiguitat. D'una banda, hi ha sòls que han evolucionat amb aquests gradients durant més de 50 anys. D'una altra, un terratrèmol del 2008 va generar nous gradients geotèrmics en altres sòls. Gràcies a això, els investigadors van poder comparar els efectes que té l’augment de temperatura sobre l'ecosistema del sòl a curt termini (de 5 a 8 anys) amb els efectes a llarg termini (més de 50 anys). “Normalment els experiments per mesurar l'impacte de la temperatura del sòl no són tan antics i poques vegades duren més de 10 anys. El més innovador de la nostra recerca és que ens permet observar els canvis als ecosistemes a molt llarg termini i determinar per primera vegada quines adaptacions pateixen els diferents elements i processos a l'ecosistema. Això és extremadament valuós”, comenten els investigadors

Per a Mireia Bartrons, “la clau d'aquesta recerca no és intentar extrapolar els canvis específics que succeeixen a les diverses comunitats vegetals, de microorganismes i d'animals d'aquesta zona a altres ecosistemes, sinó identificar els elements d'un ecosistema que són més útils per preveure els efectes del canvi climàtic a llarg termini”. En aquest sentit, afegeix Sara Marañón, “no podem pretendre que tots els estudis d'escalfament global durin més de 50 anys. Per això, aquesta recerca proporciona un marc per comprendre els canvis que es desencadenen a l'ecosistema amb aquest augment de temperatura, i facilitarà a futures investigacions triar les variables que, amb anàlisis a curt termini, permetin preveure millor què succeirà a llarg termini”.

Article de referència:

Tom W. N. Walker et al. (2019). A systemic decadal-scale overreaction to soil warming in a grassland ecosystem. Nature Ecology & Evolution.  https://www.nature.com/articles/s41559-019-1055-3

Fotografia: Jennifer Soong