"El que més m'ha agradat de la UVic és el caliu i la proximitat amb el professorat i les amistats amb companys de classe que encara conservo"
David Àvila ha estudiat Periodisme a la UVic, i en aquesta entrevista ens explica la seva experiència acadèmica i actualment laboral com a free-lance. No us ho perdeu!
- Què vas estudiar?
Vaig estudiar el grau de Periodisme.
- Quan de temps has estat membre de la FEC?
Vaig estar 5 anys a la FEC, des del setembre del 2009 fins al juny 2014. Com que treballava vaig decidir partir-me els cursos per poder-ho combinar millor.
- Què t’ha agradat de la UVic?
Una de les coses que més m’ha agradat de la UVic és que fos una universitat petita que feia que et sentissis com a casa amb el caliu i proximitat amb el professorat. Aquest fet, sumat a que a classe érem unes 30 persones aproximadament, per mi va suposar compartir 4-5 anys amb companys que remàvem tots pels mateixos objectius, compartint pors i alegries. Amb molts d’ells encara hi mantinc el contacte, i amb alguns han passat a ser de les persones a les que més m’aprecio i estimo.
- Treballes? A on? Què fas?
Actualment sóc periodista free-lance. He treballat per diversos mitjans com Rac1 (El Món, Versió Rac1), Onda Cero Catalunya (Nits de Ràdio), com a guionista a programes de tv com ‘Hora Punta’ (TVE-1) o actualment a ‘Arucitys’ de 8tv, on formo part de la tertúlia de tv ‘La Teletúlia’.
- Amb quin/a professor/a aniries a sopar?
No em quedaria només amb un, aniria amb molts d’ells, perquè crec que seria un bon sopar parlar de la situació del periodisme amb el Xavier Ginesta o en Sergi Solà, d’ètica periodística amb la Maria Forga o com es tracten les desigualtats de gènere als mitjans amb en Gerard Coll. Segur que amb tots ells i d’altres que no he citat en sortiria una experiència molt enriquidora.
- Un lema?
Tot anirà bé, és l’únic camí possible.
- Una cançó?
En tinc moltes, però si he d’escollir una és ‘You are always on my mind’, tant la versió dels Pet Shop Boys com la d’Elvis Presley
- Un viatge?
Londres sempre és un bon lloc per tornar i el que tinc pendent i faré sí o sí (però no sé quan) és a Austràlia.
- Un somni?
Seguir passant-m’ho tan bé treballant com ara.
- Una app?
WhatsApp, perquè a tots ens ha facilitat molt la vida en temes de feina, amistat, etc. Això sí, no suporto ni una sola de les bromes o memes virals que s’envien per aquests grups, no els suporto i he arribat a odiar profundament a totes aquelles persones que compulsivament me les envien.
- Un record de la UVic?
Moltíssims. El moment en què sortien les notes d’un examen que creies que no t’havia anat prou bé i entraves al campus virtual i aprovaves, o el moment en què em van dir que faria les pràctiques a ‘La Segona Hora’ de Rac1, moment en què podies començar a fer realitat els somnis.